Les Festes de la Mercè van canviar la vida més d’un, com a mi. Un dia com avui però de fa 34 anys, el 29 de setembre de 1991, un autocar ple a vessar partia d’aquesta ciutat, organitzat per l’enyorat bar musical Malasaña, rumb a l’Estadi Olímplic de Barcelona. Eren temps en què aquests viatges es convertien en autèntiques festes preliminars del concert al qual se n’anava amb destinació, ja que encara no havien arribat les interminables prohibicions a què ara ens tenen sotmesos.
Al vehicle es podia fumar (de tot) i beure que per això anava carregat de birres fredes i altres licors i no passava res, tot de bon rotllo. En arribar al turó, era qüestió d’aparcar entre desenes d’autocars de tot l’Estat i quedar-s’hi a una hora concreta després del macroconcert.
Un cop dins del recinte tots flipem amb un escenari que impressionava a la llum del dia per les seves dimensions i per estar rematat per 21 canons pirotècnics que serien utilitzats pels australians que la majoria anàvem a veure. Les descàrregues van començar amb puntualitat a les 17.30 hores amb Legion cridant ‘Mili KK’.
Després de mitja hora d’espera, Tesla -substituts de Queensryche- va fer un ‘bolete’ però el millor encara havia d’arribar. A les 20.15 va saltar Metallica de rigorós negre i cabelleres al vent amb un poder que ens va deixar bocabadats. El ‘Black’ acaba de veure la llum i aquesta va ser la nit que em vaig enganxar als ‘Four Horsemen’.
Després van tocar AC/DC però això ja va ser una altra història… Oh yeah!
