L’operació policial encoberta contra ETA més transcendental de la història, que va permetre localitzar els zulos amagats al sud de França i va marcar un abans i un després en la lluita antiterrorista, arriba a la ficció. Netflix ha aprofitat l’altaveu del Festival de Sant Sebastià per presentar a la secció oficial no competitiva un llargmetratge dirigit per Agustín Díaz Yanes i produït per J. A. Bayona, Belén Atienza i Sandra Hermida, responsables de ‘La societat de la neu’. En una entrevista amb l’ACN, Díaz Yanes remarca la importància de “repassar la història per evitar repetir els errors”: “El conflicte es va acabar, però no està resolt en la memòria col·lectiva”. La pel·lícula la protagonitza Susana Abaitua i compta amb Ariadna Gil.
Una incipient democràcia s’obria pas a l’Espanya dels anys vuitanta enmig dels anys més durs de la banda terrorista ETA. La lluita contra el terrorisme va ser una constant les dues dècades posteriors, amb mesures extremes com la infiltració de membres dels cossos policials espanyols a la lluita armada. En aquest context s’inscriu una pel·lícula com ‘Un fantasma a la batalla’, el retorn a la lliga dels grans d’un director de cinema com Agustín Díaz Yanes, acompanyat a la producció pel múscul que formen J. A. Bayona, Belén Atienza i Sandra Hermida. La pel·lícula s’estrenarà als cinemes el 3 d’octubre i, quinze dies, més tard arribarà a la plataforma.
‘Un fantasma a la batalla’ explica la història de l’Amaia, una jove guàrdia civil que passa més d’una dècada treballant com a agent infiltrada dins de la banda terrorista, amb l’objectiu de localitzar els zulos que tenien amagats al sud de França. El director explica que ha sentit la responsabilitat d’explicar un capítol de la història que, tot i que ha arribat en nombroses ocasions a la pantalla gran, encara cal explicar més. “Els americans han fet centenars de pel·lícules sobre Vietnam, els irlandesos sobre l’IRA o els francesos sobre Algèria”, recorda Díaz Yanes. Al seu entendre, la lluita antiterrorista és una temàtica “molt interessant i cinematogràfica”.
Allunyar-se de “l’equidistància”
El film neix amb vocació didàctica i incorpora imatges reals dels atemptats i les manifestacions dels anys 90 i 2000, però la pretensió és que l’argument s’entengui per si mateix, més enllà del context històric. En aquest sentit, el director afirma que “com a ciutadà tenia molt clar què volia explicar”, però com a director la seva visió és “diferent”. “Volia explicar la lluita antiterrorista d’una manera al màxim de fidel a la veritat. No volia fer equidistància”, rebla.
En declaracions a l’Agència, l’actriu protagonista, Susana Abaitua, assegura sentir-se “molt orgullosa” del resultat final de la cinta, malgrat que és una temàtica “complexa”. “Ho he fet des del respecte i la llibertat per posar-me a la pell d’aquesta agent de la Guàrdia Civil, un viatge que ha estat molt difícil, però també molt bonic i que m’ha remogut”, assevera.
Els actors Ariadna Gil, Iraia Elias i Andrés Gertrúdix comparteixen amb el director la necessitat de fer més pel·lícules que abordin el conflicte basc. “És molt necessari perquè, al cap i a la fi, no ha passat tant de temps i cal mirar enrere per poder encarar bé el futur”, insisteix l’intèrpret, que encarna el cap de la Guàrdia Civil encarregat d’organitzar l’operació.
Per Ariadna Gil, les imatges reals aporten un punt de realitat imprescindible per comprendre el context i creu que la voluntat d”Un fantasma en la batalla’ és explicar un capítol més de la història d’Espanya.
