Les Festes de la Tardor sempre han estat considerades les ‘festes petites’ de la ciutat. Qualsevol capital que es preï compte a la seva agenda anual dues festes, les majors i les menors, i procura que ambdues mantinguin algun atractiu general. El pitjor és que molts en examinar el programa d’actes pensen que aquestes festes són… això que no esmentaré per educació.
Per dissimular que el contingut no resulti massa ridícul la tàctica ja coneguda és incloure actes que ja estaven programats per la iniciativa privada en sales. En qualsevol cas, millor que es facin que no es facin les festes, i més aquest any amb l’atractiu afegit que el dilluns 29 serà festa, atès que és la festivitat de Sant Miquel, aquest sant que en castellà dóna nom a la meva cervesa preferida, elevant-lo a l’únic sant en què crec i coincidint amb la data de naixement del meu únic fill Sique.
Beneïda casualitat! A les properes jornades el que vulgui que aprofiti el programat i el que no que es deixi contagiar per l’ambient festiu que almenys ajuda a respirar una mica d’aire fresc entre tanta estafa disfressada d’excuses polítiques. “El sabor de la uva morena me gustó, el de la rubia también”, canta Radio Futura al tema ‘A cara o cruz’.
També hi ha els que aprofiten per anar-se’n a les seves segones residències que per aquí hi ha molt pijo amb pasta per avorrir encara que siguin devots de la Verge del Puny. “Pongamos la cosa clara, busquemos alguna luz, lo echamos a cara o cruz o lo hacemos por la cara”, resol Santiago Auserón. En definitiva, els que ens quedem xuclant asfalt aprofitarem per gaudir d’unes copes, uns amics i si pot ser amb rock’n’roll, millor… Oh yeah!
