Reminiscències

La definició és senzilla. És el fet que torni a la memòria una cosa llunyana en el temps o gairebé oblidat. 4 anys ja han passat des de la meva mort. Mort de qui era, del que era i del que feia. En el mateix instant, naixia un altre jo. Menys apte pel que sembla, menys inquiet, més pausat, més reflexiu, menys capaç. Podria afegir una gran quantitat d’adjectius. Només per a demostrar que el nou jo no té res a veure amb l’anterior. Un nou jo menyspreat a l’inici per mi mateix perquè en comparar-lo em semblava molt inferior. Tal vegada avui o fa ben poc, uns mesos. Em començo a mirar d’una altra forma i sense comparar-me (un gran esforç). Tal vegada avui puc sentir que aquest nou jo no cal comparar-ho. A qui se li ocorreria comparar un nounat amb un adult, en quant a les seves capacitats? Certament vaig ser un neci. Una vegada enterrada la destral de guerra amb el meu nou jo. Una vegada ho miro amb altres ulls. Em desperta interès i curiositat. Què podrà fer, de que serà capaç? Acceptant totes les seves limitacions, la seva falta de velocitat, moviment i embranzida. Aquell que era el “Motivatrón”. Avui em venen reminiscències de qui era i em plantejo de si apagar aquestes brases, no sigui que em portin de nou al sofriment. O de mirar-les amb afecte i intentar recórrer un nou camí, a una nova velocitat, amb unes ja no tan noves restriccions. Caminar em ve de gust, encara que no pugui com abans…