Aquest proppassat dimarts en el Congrés dels Diputats la proposta del govern central de reduir la jornada laboral a 37,5 hores no va tirar endavant i els vots de la dreta i ultra dreta van acabar imposant-se. Malgrat la complexitat del tema no hi ha cap dubte que, al marge de si des del govern no es va saber vendre bé la iniciativa, la història i l’aplicació de les noves tecnologies assenyalen de manera diàfana que l’horari de treball té una clara tendència a reduir-se. La perspectiva històrica és, al respecte, incontestable, al llarg dels anys la jornada laboral ha anat baixant, les hores treball han anant reduint-se, si hi afegim la revolució tecnològica d’ara no hi ha discussió, les hores treball baixen i baixaran.
La crítica més utilitzada és que els efectes negatius a la petita i mitjana empresa seran irreparables i això no és veritat, si s’analitzen bé les característiques d’aquest tipus d’empreses. El seu nombre és molt gran però resulta que el gran percentatge (entorn del 95% del total de empreses a l’Estat) es troba en el grup d’empreses de 0 a 10 treballadors. Segur que dins d’aquest alt percentatge n’hi ha de productives on la mà d’obra assalariada està perfectament ajustada al volum de la producció i/o dels ingressos, resulta, però, que també n’hi ha d’altres amb un elevat atur encobert, és a dir que tenen treballadors o treballadores que en funció de la dimensió del negoci no fan falta, en aquest cas si que els efectes de la reducció de la jornada laboral hagués provocat problemes, però no per la nova jornada, sinó per l’innecessari treball contractat.
Les dades són pràcticament igual a Catalunya on les empreses de 0 a 10 (aquí excloses les de 10), segons IDESCAT (Institut d’Estadística de Catalunya), representen el 94,1% del total d’empreses. Paral·lelament al gran nombre de microempreses les ràtios de productivitat són preocupants. Segons l’Anuari de les petites i mitjanes empreses de Catalunya a l’exercici de 2023 aquestes empreses de 0 a 10 esmentades tenen uns índexs de productivitat, tant de l’actiu com de l’immobilitzat, negatiu si es compara amb la resta de petites i mitjanes empreses de Catalunya que segons l’Anuari esmentat van de 0 a 249 treballadors.
La negativa a no acceptar la proposta del govern espanyol, Foment del Treball i Junts en el Congrés de Diputats va dir que No per les repercussions negatives que tindria la nova jornada en les PIMES, és errònia perquè encara que les microempreses siguin nombroses la seva productivitat és molt baixa i s’ha de tenir en compte que el sol fet de reduir les hores treball i mantenir els salaris la productivitat del treball augmentaria per hora treballada i el Valor Afegit Treball, en el total de la producció, augmentaria.
Molt probablement que del total d’empreses, segons IDESCAT, de 0 a 10 (recordem que les de 10 excloses) treballadors que sumen un total de 575.519, n’hi deu haver moltes amb una productivitat positiva, però la resta amb un excés de treball contractat, com ja hem comentat, fan que el conjunt tingui una productivitat molt més baixa que el total de PIMES.
Una última característica a apuntar, típica d’aquestes microempreses, és que una gran majoria son empreses familiars y en aquests casos l’explotació del negoci ha de ser també familiar perquè no es poden absorbir per costos laborals la contractació de treballadors o treballadores. En definitiva, una reducció de la jornada laboral repercuteix positivament en la productivitat.
