No puc classificar els miracles en grans i petits, seria una escala de valors inventada, però us asseguro que la natura n’és un. El camí des de Solsona al Santuari del Miracle és en ell mateix un petit miracle. Un any, quatre camins diferents: El lluminós i encara verd dels estius, bales de palla-belles arquitectures, calor assetjant la sinuosa carretera i anhel de creuar pel bosquet d’alzines, màgia acarabassada de la tardor, fruits i l’olor de terra humida, el silenci de l’aglà. El dramatisme del conreu pelat a l’hivern, boira i gebre de matí i claror que endevina l’escampall de masies. Despertar de primavera quan tot és curull amb els camps puntejats de flors i fruits. Aleshores, com a colofó, el Santuari s’alça majestuós al davant nostre i ens diu: calma.
Sessió: No iniciada
