El món és covard, hipòcrita i mediocre. Vivim a cop de ressenya, de like, de tuit i de clickbait. La gent ja no vol deixar sorprendre’s ni aprendre ni saber ni pensar, vol anar al que és segur, al que té seguidors, adeptes i puntuacions. La gent necessita que li donin tot mastegat, empaquetat, ben presentat i si pot ser que sigui part de la gran tribu, no fos cas que se sentissin fora del circuit. No sortir-se del guió, no arriscar, no transitar camins desconeguts, no deixar el ramat, no fos cas que descobrissin coses bones que no han rebut l’aplaudiment general. A l’estiu la cosa és magnifica, l’alienament es manifesta en la seva plenitud. La invasió d’espais vulnerables, el rànquing de llocs que s’han de freqüentar, la llista de coses que s’han de fer, tot adquireix un to gairebé religiós en mans de gurús. Queda poca gent que fugi del que toca, a pocs no els importa ser exclosos o autoexcloure’s de les tendències. Esther Tusquets deia que les modes triomfen en les societats amb poca cultura. Quanta raó, com sempre. També deia que si deixes un cotxe obert amb llibres a dintre no te’ls roben. Què lúcida, la vella indigna. M’agraden les velles indignes. Si hi arribo potser seré una Olive Kitteridge amb gat i gos.
Sessió: No iniciada
