L’envelliment no depèn només de l’edat o de la genètica. En com i a quin ritme s’envelleix també hi poden influir factors com la qualitat de l’aire, la desigualtat econòmica, social i de gènere i el tipus d’eleccions o de democràcia que té un país.
Un estudi que va publicar la revista ‘Nature Medicine’ ara fa dos setmanes apunta al fet que la contaminació atmosfèrica, la desigualtat social i la feblesa de les institucions democràtiques acceleren considerablement l’envelliment. La recerca, amb dades de 161.981 persones de 40 països, redefineix l’envelliment saludable com un fenomen mediambiental, social i polític, per la qual cosa demana que les estratègies de salut pública abordin també les desigualtats estructurals i els dèficits de governança
Encapçalada per la Institut Llatinoamericà de Salut Mental (BrainLat), a la recerca hi van participar, entre altres grups, el Euromediterranean Economist Associaton de Barcelona o el Trinity College de Dublín (Irlanda).
L’envelliment saludable és un procés biològic complex determinat per una sèrie de factors (físics, socials, polítics) experimentats al llarg de la vida, coneguts col·lectivament com exposoma, que té un impacte molt major que l’edat cronològica per si sola. La recerca també té en compte les bretxes d’edat, una nova mesura que compara l’edat prevista amb l’edat cronològica
Els resultats mostren que el lloc on un viu pot fer envellir diversos anys més ràpid, augmentant el risc de deterioració cognitiva i funcional. “La nostra edat biològica reflecteix el món en què vivim. L’exposició a l’aire tòxic, la inestabilitat política i la desigualtat, per descomptat, afecten la societat, però també condicionen la nostra salut”, va dir Agustín Ibáñez, del BrainLat i un dels signants.
L’estudi va relacionar l’exposició a uns certs factors amb un envelliment més ràpid, entre ells els físics, com la mala qualitat de l’aire i els socials, com la desigualtat econòmica, de gènere i la migració. Entre els factors polítics s’indiquen la llibertat limitada dels partits, els drets de vot restringits, les eleccions injustes i les democràcies febles.
Les persones que experimenten un envelliment accelerat, definit per la diferència entre l’edat biològica estimada i la cronològica, tenien vuit vegades més probabilitats de veure reduïda la seva capacitat per a fer tasques quotidianes. A més, tenien quatre vegades més probabilitats d’experimentar una deterioració cognitiva que les que sofrien un envelliment retardat, indica l’estudi.
El que una persona envelleixi de manera saludable o accelerada ve determinat no sols per les seves eleccions individuals o la seva biologia, sinó també pel seu entorn físic, social i polític, i aquests efectes varien molt d’un país a un altre, va assenyalar la també coautora Sandra Báez del Trinity College.
Els investigadors van examinar els patrons de les diferents regions del món i els tipus d’exposició que podrien accelerar l’envelliment. A nivell mundial, l’envelliment més ràpid estava fortament vinculat a nivells de renda nacional més baixos, seguits de països d’Àsia i Llatinoamèrica.
Europa té l’envelliment més sa, en comparació amb altres regions, encara que els països del sud i l’est del continent van mostrar un envelliment més ràpid. Redefinir l’envelliment saludable com un fenomen mediambiental, social i polític suposa que les estratègies de salut pública han d’anar més enllà de les prescripcions d’estil de vida per a abordar les desigualtats estructurals i els dèficits de governança.
