Els sorolls de ciutat són inequívocs: trànsit, clàxons, sirenes, el camió de la brossa… Quan hi vaig, no espero silenci ni li diria al senyor Collboni que canviï les ordenances per estar més tranquil·la. Però als pobles, sembla que és diferent. Alguns turistes o estiuejants es queixen si passa un ramat, si toca el campanar o si un tractor no és prou silenciós. Fins i tot la palla molesta, i els galls, pobres bèsties, resulten una nosa. A tant ha arribat el despropòsit, que ajuntaments com el de Sant Llorenç de Morunys han hagut de fer campanya a les xarxes per defensar la identitat rural. Bravo! Ningún está obligat a anar al poble i, si hi vas, ja saps que hi trobaràs. Logic, no?














