Els periodistes som poc donats a l’autocrítica. L’arrogància històrica dels diaris ha quedat retratada en una anècdota que va passar a La Vanguardia. Una vegada el prestigiós rotatiu va publicar per error a la secció de necrològiques la mort d’un lector. L’afectat va anar a queixar-se al diari, que tenia per norma no rectificar mai res. La reparació de l’equivocació va ser publicar l’endemà el nom de l’afectat a la secció de natalicis. Un altre cas molt ressonant va passar a l’ABC. Havia quedat sol a la redacció Julio Camba després de tancar l’edició. De sobte va entrar un home escalabrat. Amb un fil de veu es va presentar: “Jo soc el mort d’ahir”. Julio Camba va escoltar la queixa. Resulta que va estar involucrat en una baralla de taverna i va quedar tan malferit que el van donar per mort. L’ABC va publicar la falsa notícia. Camba va reconèixer que calia publicar una rectificació “per tranquil·litzar la família”, a la qual cosa l’afectat respongué: “No és això precisament. El que passa és que jo soc empleat de la companyia del gas, i si vostès em donen per mort, no faltarà algú que es posi a buscar influències per cobrir la meva baixa”. El cas és una altra demostració que les fake news són més velles que cagar ajupit.