L’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) ha fet entrega entrega a la Comunitat General de Regants dels Canals d’Urgell (CGRCU) de l’‘Estudio de los requerimientos hídricos de la zona regable de “ELS CANALS D’URGELL” que aseguran una producción estable y sostenible’, que es va presentar recentment en el marc de la 22a Jornada del Reg i Futur. Aquest estudi es va encarregar a l’IRTA, organisme independent amb solvència acreditada, per tal de donar resposta a la ‘Revisión de las dotaciones de riego para el plan hidrológico del cuarto ciclo (2028-2033)’ plantejada per la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE), en la qual es presentaven unes noves dotacions amb una reducció mitjana per als principals sistemes de reg entorn al 12% respecte de l’actual Pla hidrològic. Per als Canals d’Urgell es proposa una dotació de 7.604 m3/ha l’any, la qual cosa suposa una reducció d’un 15,5% respecte de la concessió actual.
Segons el director general de l’IRTA, Josep Usall, “La desescalada de les restriccions per sequera és una bona notícia, però cal seguir gestionant l’aigua amb responsabilitat. L’estudi que hem lliurat a la CGRCU ajuda a analitzar de manera rigorosa les necessitats hídriques de la zona regable dels Canals d’Urgell, tenint en compte tant els escenaris actuals com els futurs. Garantir dotacions d’aigua adequades per als cultius i continuar apostant per la modernització del reg són claus per a una gestió eficient i sostenible dels recursos hídrics.”. De fet, Usall, que ha estat l’encarregat d’entregar l’estudi al president de la CGRCU, Amadeu Ros, ha destacat que “resulta fonamental garantir dotacions que permetin la viabilitat econòmica i la sostenibilitat dels cultius de la zona”. Així mateix, Joan Girona, investigador del programa Ús Eficient de l’Aigua de l’IRTA, ha assegurat que “l’anàlisi detallada de les necessitats hídriques mostra que la modernització del reg pot ajudar a optimitzar l’ús de l’aigua, però l’efecte del canvi climàtic compensarà part d’aquest estalvi”. Per a Girona, “és imprescindible una planificació que tingui en compte tots aquests factors”. Per la seva banda, el president de la CGRCU, Amadeu Ros, ha mostrat públicament la seva confiança en l’IRTA “per la seva professionalitat” i ha afegit que “són un referent a Catalunya i arreu”. “Els agraeixo la feina feta i confio en ells per treballar plegats en la modernització”, ha reblat Ros.
L’estudi de l’IRTA descriu pas a pas la metodologia emprada per al càlcul de les dotacions brutes i la productivitat associada de cada cultiu a la zona regable dels Canals d’Urgell, i ho aplica a 13 cultius diferents, amb 3 tipus d’any climàtic, 9 zones edafoclimàtiques, 3 tipus de sol i 3 sistemes de reg, obtenint així un total de 3.159 combinacions possibles. Per a cada combinació es realitza una fitxa simulant el seu comportament i obtenint tant les necessitats de reg com la productivitat esperada. Així doncs, es calculen les necessitats brutes a peu de parcel·la per a l’any 2022 (darrer any sense sequera), amb la combinatòria de cultius declarada a la DUN, i el tipus de reg existent, de la qual cosa en deriva un valor de 9.194 m3/ha.
L’estudi també planteja quines serien les necessitats dels cultius a l’any 2040, per això proposa diferents combinatòries de cultius i aplica els rendiments corresponents a un reg modernitzat. En aquest cas, les necessitats brutes a peu de parcel·la s’estimen per una determinada combinatòria d’uns 6.821 m3/ha l’any. D’altra banda, es constata que diferents combinatòries de cultius determinen demandes variables que podrien ser superiors a la demanda.
Finalment, l’estudi fa una projecció de la possible demanda d’aigua enfront del canvi climàtic i les condicions ambientals del 2040 i estima que l’increment de la demanda d’aigua per part dels conreus es podria situar sobre el 11.2%. Una altra conclusió important de l’estudi és que, amb els sistemes de reg pressuritzats, a més d’un estalvi d’aigua, s’aconseguirà incrementar la productivitat fins a un 11,1%.
La CGRCU, vists els resultats d’aquest estudi, que aporten dades de requeriments bruts a peu de parcel·la, valora que, per la situació actual, si a aquestes necessitats a parcel·la se li sumen un 15% de pèrdues de transport i distribució, s’obté una dotació a capçalera de 10.816 m3/ha l’any. Això suposaria que ni tan sols amb la concessió de la CGRCU (9.000 m3/ha l’any) es podrien cobrir les necessitats actuals dels cultius per arribar a la plena producció.
I en el cas de l’escenari de l’any 2040 amb el reg modernitzat, considera que s’han de contemplar totes les possibles combinatòries de conreus, per la qual cosa el ventall de demandes a peu de parcel·la se situarien als 6.821 m3/ha l’any i als 7.412 m3/ha l’any. Contemplant unes pèrdues de transport i distribució del 7% per estar modernitzat, les dotacions a capçalera estarien entre els 7.334 i 7.969 m3/ha l’any. En definitiva, això suposaria una reducció d’entre el 11,5 i el 18,5% respecte de la concessió de la CGRCU. Tot plegat, però, sense tenir en compte l’efecte del canvi climàtic, que el mateix estudi estima que representarà un increment de les necessitats hídriques de l’11,2 %; contrarrestant, doncs, en part, la possible reducció de la demanda d’aigua arran de la modernització del sistema de reg.
La CGRCU enviarà aquest estudi a la CHE, dins del procés d’al·legacions, per tal de defensar els drets dels regants dels Canals d’Urgell, amb l’objectiu de demostrar que no té sentit plantejar una reducció de dotacions, ja que amb la concessió de 9.000 m3/ha l’any no es cobreixen les necessitats dels cultius. I que un cop es vagi modernitzant la xarxa de reg, l’estalvi associat a aquesta transformació es veurà compensat per les majors necessitats associades a l’efecte del canvi climàtic.
