L’atleta lleidatà Bernat Erta seria capaç de guanyar corrent a un elefant africà, una jirafa, un cangur, una vaca, un koala i un panda gegant. La seva velocitat punta arriba als 40 quilòmetres per hora, baixa una mica a la prova dels 400 metres, que és la que l’ha fet sotscampió d’Europa aquest passat cap de setmana.
Erta ha guanyat la medalla de plata als Europeus d’atletisme disputats als Països Baixos. El seu proper objectiu és penjar-se medalla als Mundials a l’aire lliure que se celebraran a Tokio. “La meva mare és la que s’encarrega de guardar tots els premis que aconseguim”, m’explicava Erta l’altre dia. Atleta en una família d’atletes. Pare, mare i germà ho son o ho han estat. “Jo vaig començar amb les tanques, com el meu germà, però m’avorria i vaig passar a córrer en llisos”, diu Erta. “No és tan avorrit”, afegeix.
L’atleta lleidatà, nascut al 1991, ha passat dos anys complicats a causa de les lesions. Per això, aquesta medalla té un regust especial perquè és la culminació a mesos d’esforç. L’equip del 4×400 espanyol la va aconseguir després d’un relleu final on Erta va guanyar la segona plaça per mil·límetres: “Tinc un pit de plata”, m’han dit alguns amics en to de broma.
L’equip d’atletisme és conegut com els Spanish Beatles. “Aquest sobrenom ve del 2018 perquè els meus companys eren joves i amb mitja melena. Quan em vaig incorporar a l’equip un any més tard, no vaig desentonar perquè el meu aspecte quadrava amb els Beatles”, explica rient Erta. La setmana passada escrivia de Marc Márquez, candidat a tornar a guanyar el Mundial de Motos. Aquesta de Bernat Erta. Simplement per a constatar que l’esport lleidatà va fabricant campions. Esportistes dels que hem de treure pit i també hem de cuidar.
