Núria Perpinyà (Lleida, 1961) ha publicat ‘El cos invisible’ (La Magrana), una nova novel·la a través de la qual emprèn un viatge fantàstic a l’interior del cos humà. L’heroi protagonista és l’Ubis, un enzim que reparteix energia i que s’embarca en un perillós viatge ple d’aventures, segons va explicar la professora de Teoria i Literatura Comparada de la UdL.
Cada capítol explica la visita d’aquest personatge a un òrgan i les peripècies que hi ocorren mentre navega per la sang amunt i avall. Tot plegat, segons l’autora, recorda al viatge que empren Ulisses a l’’Odissea’. “El protagonista té una Ítaca, i jo també”, explica l’autora, “la meva Ítaca com a escriptora és la literatura, i això es veu reflectit en el llibre”.
Perpinyà sosté que la idea va néixer ja fa un temps, quan encara estava treballant en altres projectes. Si bé en un primer moment volia fer una novel·la amb dues parts: “una de més metafísica” alternada amb una de més “vitalista”, ràpidament va transformar el plantejament en un de totalment diferent. “Aquesta primera dualitat em va disgustar i vaig decidir que faria un llibre que fos una fusió entre les dues coses, que parlés d’un cos intel·ligent i humanitzat”, assenyala. El resultat va ser ‘El cos invisible’, que agafa de protagonista l’Ubis, un enzim que reparteix energia i que s’endinsa en un perillós viatge que el porta a viure moltes aventures. A l’hora de dibuixar un heroi pel seu llibre, Perpinyà tenia clar que volia que fos un personatge “ràpid de reflexos, astut, intel·ligent i promiscu”, una mica com l’Ulisses. De fet, l’escriptora –especialista en literatura moderna i contemporània i professora de Teoria i Literatura Comparada a la Universitat de Lleida, admet que la seva novel·la beu de grans noms com Homer, Joyce, Calvino o Voltaire.
Núria Perpinyà va ser, amb Xavier Macià, la primera guanyadora del Premi Vallverdú amb un assaig sobre Ferrater i es va estrenar a la literatura amb la novel·la ‘Un bon error’.
