La investigació sobre l’arbre genealògic que porta a terme el periodista Josep Jover Reig ha permès desvetllar que el seu oncle llunyà, i cosí tercer de la seva mare, Josep Pedrós Boldú (Penelles, 1930 aprox. – Sant Carles de la Ràpita, 2003), va ser nebot per matrimoni dels actors de l’època daurada del cinema de Hollywood Natalie Moorhead (Pittsburg, Pennsylvania, EEUU, 1901- Santa Barbara, Cali- fòrnia, EEUU, 1992) i el seu quart i darrer marit, Juan Torena, Garchitorena, en el seu cognom original, (Manila, Filipines, 1898 – Santa Bárbara, Calfòrnia, EEUU, 1983).
Tal i com explica Jover en un article d’opinió que va publicar dimecres LA MAÑANA, Josep Pedrós Boldú va estar casat amb la filipina Pilar Garchitorena Marcaida (Manila, Filipines, 1939 – Barcelona? 2023), coneguda en el seu entorn com Piluchi. Aquesta era neboda de l’actor, i abans futbolista, Juan Torena, germanastre del pare de la Piluchi.
Aquests dos germanastres eren fills del mateix pare, però de diferent mare. Juan Torena, va treballar en 14 pel·lícules, com ara Guerrilleros en Filipinas (1950), al costat de Tyrone Power; Un mensaje a García (1936), al costat de Barbara Stanwyck; Nido de Águilas (1935), amb William Boyd, y va ser el protagonista principal de Eran trece (1931).
Abans de ser actor, Juan Torena, filipí d’arrels basques, va ser futbolista. Va jugar uns anys al Barça i va ser el protagonista de la final del Campionat de Catalunya de l’any 1916 amb l’Espanyol, que els blaugranes van guanyar per 3-0, però que els periquitos la van acabar guanyant als despatxos, al prosperar la seva protesta per alineació indeguda de Torena.
Per la seva part, Natalie Moorhead va tenir una trajectòria cinematogràfica encara més dilatada que la del seu marit Torena. Va treballar en 33 pel·lícules, al costat d’actors i actrius com Paul Hurst, William Powell, Robert Taylor, John Barrymore, Mickey Rooney, William Holden, o Buster Keaton, amb aquest darrer en la pel·lícula Pobre Tenorio (1931). Algunes de les pel·lícules en les que va treballar Moorhead van ser Danzad, locos, danzad (1931), La Dama de los Trópicos (1939), al costat de Robert Taylor i nominada a l’Oscar a la Millor Fotografia; La estatua vengadora (1932), al costat de la Bette Davis; Érase una vez en Hollywood (1974) o Ilícito (1932), al costat de la Barbara Stanwyck.
La tieta Moorhead va estar casada, amb anterioritat, amb l’Alan Crosland, director de El cantor de jazz (1927), i pare de l’Alan Crosland Jr, director de L’Hora de l’Alfred Hitchcock (1955), La dimensió desconeguda (1961), MacGyver (1985), La dona biònica (1976), L’home invisible (1976), La mujer maravilla (1976), Tarzán (1966), Veracruz (1954) o El Halcón y la flecha (1950). Moorhead també es va casar amb Robert James Dunham, fill de Robert Sears Dunham, empresari, polític i capità de vaixell, i impulsor del port Chicago com un dels més importants del món.
Jover, que s’ha mostrat sorprès de descobrir aquesta insospitada connexió familiar lleidatana amb Hollywood, explica que, si bé no va conèixer a Josep Pedrós Boldú, que va morir d’accident l’any 2003, sí va conèixer el seu pare, Josep Pedrós Mestres, que està enterrat a Lleida, i a la germana d’aquest, i neboda de Josep Pedrós Boldú, la “simpàtica” Maria. Precisament, aquesta Maria, va rebre l’any 2012 un homenatge de la Paeria de Lleida per haver aconseguit arribar als 100 anys de vida, segons explica Jover, que afegeix que els dos germans van viure durant molt temps en un “pis immens, d’estil antic”, situat en la planta principal d’un edifici mig modernista, ja desaparegut, de la Rambla d’Aragó, 49, de Lleida.
