Antonio Machado va situar a la Laguna Negra un dels seus millors poemes: La tierra de Alvargonzález. La germana Osácar de l’Escola Vedruna de Balaguer ens la feia escoltar narrada per un rapsoda en un disc de vinil. Abans, però, ens va explicar què era la Laguna Negra, una terra castellana bella i inhòspita, com va fer també amb la mitologia grega a pocs dies de visitar el Museo del Prado. Respirava cultura la germana Osácar i feia unes classes excel·lents. Era una educació integral i exigent, que es guiava per l’aprenentatge de l’alumne. Parlava de la germana Osácar i ara parlo de la germana Roser, que vaig poder tornar a saludar fa una setmana al festival de Nadal de l’escola. Jo sempre he estat més de lletres que de ciències però això no treu que a les seves classes de química m’aprengués la taula periòdica dels elements i les fórmules que expliquen la forma dels minerals, que si mal no recordo se’n deia cristal·lografia. Insisteixo. Era una educació integral. Per això a les classes de literatura catalana no només se’ns deia qui era Bernat Metge i Joanot Martorell, que també, sinó què passava a la Catalunya medieval, qui era Martí l’Humà i per què es va fer el Compromís de Casp, per posar només un exemple. Com que parlo d’educació parlo exclusivament de la meva experiència però m’emprenya veure com les autoritats educatives van reculant en el món de l’aprenentatge i en l’exigència a l’alumnat. I dic això perquè de moment han fet marxa enrere però aquesta setmana les autoritats educatives volien colar-nos que la literatura (catalana i castellana) fos una assignatura optativa i que física i química (l’aigua i oli, vaja) s’unissin en una mateixa assignatura a Segon de Batxillerat. Però què ens hem begut l’enteniment? Una cosa és formular òxids i hidrurs i l’altra calcular la resultant de dos forces.
Ara digueu-me antic però em penso que seria millor tornar a un sistema d’educació com el de fa trenta anys perquè a cada bugada perdem un llençol. Pel que veig es tracta de no posar el llistó massa alt, no fos cas que algú es frustrés. I em penso que és millor això (frustrar-se) que fer una generació de canalla poc preparada. Ara s’ha avortat l’intent però la intenció s’ha vist clara.
