Mariana Font, escriptora uruguaiana resident a Taüll, va presentar ahir a la llibreria Caselles el seu llibre ‘Autoreverse’ (Trampa Ediciones), un volum que inclou 16 relats i la novel·la curta homònima, que ja havia autoeditat. Aquesta, diu “és més autobiogràfica, al·ludeix més a fer un repàs de la vida, a revisar-se, tot i que hi ha ficció”, mentre que els contes tenen diferents punts de vista i també gran varietat de tons, des del melancòlic fins al divertit.
Tots, això sí, marcats per un estil força personal, reflexiu a vegades, poètic en altres, que completa una veu literària que ha anat evolucionant amb el temps; “per trobar-la has de tenir seguretat i haver llegit”, remarca i afegeix que escriu “editant molt poc i a cop d’inspiració”. Pel que fa a les temàtiques, parla molt de literatura, “del fet d’escriure i, fins i tot, de la culpa per escriure; una sensació que crec que tenim més les dones”.
També “dels temes de la vida que li passen a tothom, l’amistat, l’amor, la pèrdua” i, afegeix, “sempre està present el tema de l’emigració, la distància o la nostàlgia del passat”, que es veu reflectit també com un concepte en el conjunt dels seus relats, que poden estar ambientats al seu Montevideo natal o al Pirineu lleidatà, on viu ja fa gairebé dues dècades; sobretot, diu, “no vull evitar emocions que puguin ser més obscures, tot i que sense recrear-me”. I també destaquen les seves originals estructures literàries, que canvien en cada relat.
De moment, la resposta del lector és molt bona i l’editorial ja està preparant una segona edició del llibre i, pel que fa al futur, Mariana Font diu que “tinc moltíssimes coses ja escrites, però encara no tinc clara una forma, i per a mi això és important”.
