La Sindicatura de Comptes de Catalunya considera que el temps de permanència dels pacients al servei d’urgències de l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida és “força dilatat” i es troba “lluny” dels estàndards estatals i internacionals. Així ho assegura l’organisme en un informe d’avaluació del servei, que també apunta que les demores en l’atenció i les dificultats en el drenatge de pacients “impacten negativament en la qualitat percebuda pels usuaris, alhora que poden implicar efectes adversos per a la seva salut”. En aquest sentit, veu “crítica” l’espera d’aquells pacients que han de ser ingressats i apunta que “es podria assolir una reducció addicional de la mortalitat si es reduís el temps de permanència a urgències d’aquests pacients”.
L’informe de la Sindicatura ha avaluat l’eficiència, l’eficàcia i l’economia de la gestió de l’atenció urgent prestada per l’Arnau de Vilanova durant el 2022, en el marc d’una planificació que els pròxims anys preveu fiscalitzar les urgències hospitalàries dels vuit hospitals gestionats per l’Institut Català de la Salut (ICS).
A banda de les demores en l’atenció als pacients, en matèria d’eficàcia l’informe subratlla que el servei d’urgències de l’Arnau presenta una taxa de readmissions amb ingrés superior a l’esperada. També assenyala que l’espera “excessiva” a l’hora de rebre atenció sanitària fa que hi hagi més persones que abandonin les instal·lacions sense rebre’n.
Finançament públic insuficient
Pel que fa a l’àmbit econòmic, la Sindicatura indica que l’ICS rep del CatSalut un finançament inferior al cost total de les urgències de l’Arnau i que el preu unitari que paga el finançador per cada urgència atesa no permet cobrir el cost de l’atenció dels pacients que presenten risc vital, sinó que únicament cobreix el cost dels casos menys urgents.
Segons la Sindicatura, els objectius estratègics definits en el pla estratègic territorial de la regió sanitària de Lleida “no són congruents amb les necessitats detectades, o no estan prou orientats a resoldre-les”. A més, l’organisme no observa “una correspondència rigorosa entre els objectius estratègics i les mesures i actuacions implementades per a la seva consecució, ni tampoc amb altres intervencions en el territori, com ara l’atenció primària o sociosanitària.
Problemes “cabdals” de governança
Les conclusions d’aquesta avaluació han posat en relleu, segons la Sindicatura de Comptes, “problemes cabdals de governança que afecten la planificació, el desplegament territorial, l’avaluació, la transparència i el retiment de comptes de la política pública, i també aspectes que constitueixen un incompliment del dret a una bona administració, atribuïbles al CatSalut, a l’ICS i al Departament de Salut, cadascun en l’àmbit de les seves responsabilitats”.
L’informe afegeix que els fets observats “no permeten garantir un marc d’actuació que respongui de manera efectiva als principis d’eficàcia, eficiència i economia”. Pel que fa a l’enfocament avaluador de la política, s’ha observat “una manca de pertinença, de coherència i d’una governança adequades en la intervenció pública analitzada, que s’emmarca, al territori de Lleida, en una aliança estratègica formalitzada entre l’ICS i l’empresa pública Gestió de Serveis Sanitaris (GSS), adscrita al CatSalut”.
100.000 urgències ateses a l’Arnau el 2022
L’Arnau de Vilanova és l’hospital de referència de les regions sanitàries de Lleida i de l’Alt Pirineu i Aran, a més d’exercir influència sobre la Franja. El 2022 la població de referència del centre era d’aproximadament 445.000 habitants i va atendre un total de 99.771 urgències, que s’afegeixen a les 96.598 que va atendre el Centre d’Urgències d’Atenció Primària (CUAP) a la ciutat de Lleida.
La contraprestació del CatSalut a l’hospital lleidatà pels serveis d’atenció urgent hospitalària prestats l’any 2022 va ser d’11,59 milions d’euros, a més d’un finançament addicional de 3,22 milions a través de programes específics, segons consta a l’informe avaluador.
