M’agrada mirar i observar bé tot per on passo. Ara, cada dia, caminant pel carrer Major em quedo, com diu una amiga meua, de pasta de moniato. Un munt de botigues tenen als aparadors la publicitat de Nadal en anglès. A Lleida! És que ara parlem anglès? Primera notícia, des de quan? Ahh ja ho entenc, és que per als caps de les grans cadenes el món gira només en anglès! Senyors de màrqueting i vendes, pareu i informeu-vos! No tinc res contra l’anglès, però aquí tenim llengua pròpia. La nostra. La de Lleida, el lleidatà. Així que, aquí, per Nadal (i durant tot l’any), el que ens hàgiu de dir, digueu-nos-ho en català. Feu-me cas. De res.
Sessió: No iniciada
