La secció més llegida d’un diari és l’acudit. En primer lloc, perquè es llegeix de pressa (a vegades no cal ni llegir, només mirar). I, en segon lloc, perquè els acudits són el gènere periodístic més incisiu i més crític dels periòdics. Quatre dels ninotaires més destacats del darrer mig segle han publicat a LA MAÑANA: Pep Monyarch, Jordi Balasch, Marçal Abella i Paco Ermengol. Tots quatre ofereixen una exposició amb una tria dels seus acudits. Es pot veure a l’Institut d’Estudis Ilerdencs fins al pròxim 8 de desembre. Cadascú té un estil peculiar. Monyarch beu de la història i el costumisme lleidatà. Balasch és un Chiquito de la Calzada de la plaça Sant Joan. Marçal té un humor innocentment mordaç. Ermengol és càustic, de cop sec. No tothom encaixa la crítica periodística a través de l’humor. Ermengol va rebre una vegada un requeriment notarial per rectificar un acudit. A Marçal, uns rosegaaltars el volien excomunicar per la sèrie del Pope. Afortunadament, com va dir el genial Jaume Perich: “Gràcies a la llibertat d’expressió, avui és possible dir que un governant és un inútil sense que ens passi res. Al governant tampoc”.
Sessió: No iniciada
