Vivim un temps convuls amb desgràcies que ens afecten. Tenim present les riuades de València que tants morts i pèrdues ha ocasionat. L’escalfament del planeta no cessa, accelerant el canvi climàtic i fomentant els desastres naturals per tot el món. Fa poc patíem una pandèmia amb molts morts, deixant seqüeles. Per motius egoistes, capitalistes, hi ha encara dirigents que neguen l’evidència mentint la gent, o que diuen que fan accions per aturar-lo però en realitat segueixen com sempre contaminant el planeta.
La població que pot segueix consumint recursos contaminant en excés, ja sigui l’aigua, que és escassa, viatjant lluny, produint residus plàstics, etc. A més, molts voten a polítics de discutible moralitat, acceptant que els menteixin amb promeses que ja han incomplert vàries vegades.
¿No ha arribat el moment de preguntar-nos el perquè de tot això? ¿Quantes desgràcies més hem de patir per baixar del burro de la falsa prepotència de l’home i acceptar la realitat de la nostra vulnerabilitat?
S’han d’aprofitar les crisis per aprendre i sortir-ne reforçats; replantejar-nos la vida, cercar noves opcions. Hem de millorar l’educació que donem als nostres fills a casa, a l’escola i universitat, –no baixant el nivell d’exigència– ensenyant-los a superar frustracions per tal que estiguin preparats per ensopecs més grossos, no caure en l’angoixa immobilitzadora i ser resilients, tenint la capacitat de renovar-se, de crear, de canviar; aprendre dels fracassos i estar estimulats davant els reptes. L’índex de suïcidis és alt en totes les edats, sent la primera causa de mort en joves.
Les persones necessitem un canvi dels models ètics que dominen la nostra societat. L’individualisme, consumisme, hedonisme, egoisme, estan conduint a la destrucció humana i del planeta. Cal modificar comportaments vers una societat millor, més humana, on es valori l’esforç, la socialització, l’ecologia.
És molt important no perdre l’esperança. Hi ha quantitat de senyals de que no tot està perdut. Multitud d’institucions treballen pel bé comú. La solidaritat es desperta, com estem veient, amb l’ajut als valencians. Milers de voluntaris i moltes iniciatives socials s’hi ha bolcat.
Seguir com ara ens aboca al patiment i al desastre. Per més avenços científics que hi hauran no resoldran per sí sols els problemes, ja que, si bé la ciència és una eina, és neutral, els científics i l’ús que es fa dels descobriments no ho son. Estan fomentant les diferencies socials i no eviten la pobresa, les desigualtats i les guerres, ni donen sentit a la nostra vida, encara que milloren la nostra salut i qualitat de vida. Cal controlar-la per dirigir-la pel bé comú.
Cal fomentar el creixement personal en tots els àmbits, especialment en l’espiritual, en donar sentit a la vida. No menysprear el sentiment religiós que, ben orientat, impulsa a sortir del “ego”, créixer en el “jo”, compartir i comprometre’s vers un món millor, més just. Hem de ser persones esperançades en que el bé triomfarà sobre el mal.
