Asseguts al banc del si no fos de la Paeria, abans d’una reunió del grup municipal del PSC, Jaume Magre digué a la llavors regidora Carmina Pardo: “Carmina, mai no hem de defallir en el nostre suport a la llengua catalana”. Tot parlant de cultura i urbanisme, Jaume Magre va dir a l’urbanista Josep Maria Llop, citant una frase de François Mitterrand: “Tu ets la força tranquil·la”. Ho és Josep Maria Llop i ho era Jaume Magre. El 23-F, en conèixer la notícia de l’intent de cop d’estat, el neguit es va estendre entre tots els que en aquells moments estaven a la Paeria. “Les paraules que ens va adreçar a tots els presents ens van transmetre tranquil·litat en aquells moments d’incertesa”, explica Jaume Vilella, llavors regidor de l’Ajuntament. Són alguns dels testimonis que recull el volum A Jaume Magre. Memòria col·lectiva, editat amb motiu de l’homenatge a l’homenot que va fer verdejar “l’erm de Lleida”, en paraules de Francesc Pané. El testimoni que retrata l’enorme categoria humana de Magre és de la seva amiga Dolors Ricart. Durant una conversa quan ja estava malalt, li va dir: “Dolors, tu que ets creient, resa per mi”.
Sessió: No iniciada
