La ciutat de Lleida va ser una de les cinc seus escollides per l’ANC i Òmnium –entre altres entitats organitzadores– per celebrar la manifestació independentista de l’11–S. Les associacions sobiranistes van decidir descentralitzar la Diada perquè cadascuna de les cinc ubicacions fes un clam per la independència propi per accentuar la problemàtica de cada zona. Lleida, com és lògic, va prioritzar la pagesia i el conjunt del sector primari.
Així, fins a 3.000 lleidatans d’arreu de la demarcació es van reunir ahir a la capital del Segrià per fer sentir la seva veu a tota Catalunya. Una dada d’assistència que, com passa cada any, difereix molt de la que les entitats organitzadores ofereixen. Segons l’ANC, en total 8.000 persones van concentrar-se pels carrers de Lleida.
El recorregut comprenia des de l’avinguda Catalunya fins a la cruïlla entre l’avinguda d’Alcalde Rovira Roure i el Gran Passeig de Ronda, on hi havia l’escenari principal en què es va fer la lectura del manifest. A les 16 en punt, els milers d’independentistes van emprendre la marxa cap al destí final. Encapçalats per un tractor verd i una pancarta amb el lema de la manifestació d’enguany “Pel futur de la pagesia. Independència” la concentració arribava a les 17.02 al punt final. Durant l’arribada, Ferran Aixalà, un reconegut pallasso i còmic lleidatà, animava els assistents i l’ambient. “Som molts i us volem votar, però demostreu-nos que teniu compromís amb el país!, cridava Aixalà, fent una crítica als líders del ‘procés’. “Ningú té ni idea de quants independentistes som”, clamava quan ja tots els manifestants s’havien concentrat davant de l’escenari.
El manifest el van llegir conjuntament la pagesa i emprenedora de Juneda, Gemma Bertrand, i el pagès de Sant Martí de Maldà i president del Grup de Recerques de les Terres de Ponent, Miquel Torres. La lectura del manifest es va fer, com cada any, a partir de les 17.14 hores.
Bertrand va remarcar la importància de la pagesia en una teòrica Catalunya independent. “No podem concebre la constitució de la República Catalana deslligada de la pagesia”, insistia. “Un bon exemple d’això, va ser l’1–O, en què centenars de pagesos van posar la seva maquinària a disposició de Catalunya”, continuava Bertrand. “La pagesia és un dels pilars que ha mantingut viva la nostra llengua, els nostres costums i les nostres diades”, remarcava.
Miquel Torres va continuar la lectura del manifest destacant la transcendència del riu Segre en el pes del territori lleidatà. També va recordar la Guerra dels Segadors com a mostra de la “resistència” i “lluita” que simbolitza la pagesia.
El públic lleidatà, continuava amb els càntics independentistes en el moment que Bertrand i Torres van acabar la lectura del manifest. “No farem com els nostres veïns que diuen “In–Inda–Indapandència!”. A Lleida, nosaltres diem “In–Inde–Independència!”, va exhortar enfervorit Ferran Aixalà mentre animava els manifestants aplaudien i proclamaven el càntic.
Des de l’escenari principal es va fer una connexió amb l’acte central celebrat a Barcelona. Allí, els líders independentistes van fer la lectura del manifest. Uns problemes de connexió, però, van impedir que el públic pogués gaudir bé del relat. Així i tot, la marea nacionalista va poder vibrar quan van cantar el ‘Els Segadors’, que va posar punt final a la Diada.
Una Diada molt reivindicativa, però on la celebració també hi té cabuda
Lleida no només va acollir la manifestació, sinó que també va ser una ciutat plena de vida. Mentre els darrers manifestants arribaven a l’escenari, els Castellers de Lleida van acomplir exitosament un pilar de quatre que va desplegar aplaudiments entre el públic i una Senyera per part de l’enxaneta.
Pocs minuts després, els grallers desplaçats van continuar aixecant els ànims amb la interpretació del ‘Cant dels Segadors’, que va aconseguir que tots els independentistes presents el cantessin a l’uníson. Ferran Aixalà i el seu carisma van mantenir els 3.000 –o 8.000– les famílies desplaçades entretingudes en tot moment.
Les estelades i les samarretes commemoratives de la Diada omplien els carrers que, més tard, van ser omplerts per la música de l’Indeponent, quatre concerts que van mantenir viva la Diada fins ben tard. Entre els grups contractats hi havia el de ‘trap’ barceloní: PAWN GANG.
