Ja que enguany ha coincidit que em toqui fer l’article setmanal el dia primer de setembre, deixeu que em refereixi a la represa de les activitats quotidianes desprès de l’estiu. Fa un temps, si més no a Catalunya, aquesta represa se solia fer a partir del dia 11 de setembre, tant pel calendari escolar com per l’activitat política. Però des de fa un temps, i sobre tot enguany, tot recomença a partir d’ara, si és que realment s’ha interromput durant els mesos d’estiu.
De fet, enguany no hem parat a gairebé cap nivell durant l’estiu. Políticament hem assistit a un canvi en la presidència de la Generalitat en ple mes d’agost, basat en un pacte sobre el sistema de finançament que jo crec que ho deixa tot obert. Hem tingut ocasió d’assistir a una reaparició estel·lar –i fugaç— del president Puigdemont a Barcelona. I s’han covat unes crisis profundes en els partits independentistes que se’ns manifestaran en la seva plenitud en els seus respectius congressos, convocats per aquesta tardor.
Si ens fixem en els episodis de violència masclista, aquests mesos han estat un autèntic desastre. Hem hagut de recomptar un rècord de dones assassinades per les seves parelles o exparelles, especialment a Catalunya.
I pel que fa a l’onada immigratòria, ha pujat fins a límits difícils de suportar. Tant és així que el president del Govern central està fent una ronda d’entrevistes amb responsables de governs subsaharians els objectius i resultats de les quals encara és massa aviat per avaluar.
Potser les millors notícies ens venen del temps. Ha fet molta calor, però suportable. No hi ha hagut gaires incendis forestals. I ara ens diuen que potser tindrem un setembre plujós, tal com normalment podríem esperar.
En resum, preparem-nos per una tardor entretinguda, preguem perquè ens plogui i, sobretot, reclamem i exigim que els nostres polítics estiguin a l’alçada dels reptes que ens planteja la nostra societat.
Els temps estan canviant. Us en recordeu de les grans manifestacions dels dies 11 de setembre? Tant de bo m’equivoqui, però no tinc la sensació que la d’enguany s’hi pugui comparar.
