Pere Pubill Calaf, conegut artísticament com a Peret, tenia 79 anys quan va morir el 27 d’agost del 2014 per una recaiguda del càncer de pulmó que l’havia separat per sempre dels escenaris després de 50 anys de carrera. Deu anys després de la mort d’aquest gitano ‘bruixot’ i creador de la rumba catalana, aquest gènere musical propi segueix lluitant pel reconeixement internacional de la Unesco com a patrimoni cultural i immaterial de la humanitat. Aquest autor de mítiques rumbes catalanes com ‘Una lágrima’ o ‘Borriquito’ va vendre milions de discos, va protagonitzar 11 pel·lícules, va anar a Eurovisión el 1974 amb ‘Canta y sé feliz’ i fins i tot va posar banda sonora a les Olimpíades de Barcelona’92 amb ‘Gitana hechicera’.
Amb la seva guitarra ‘al ventilador’ girant entre els seus braços i servint la seva fusta com a instrument de percussió, Peret va portar la seva empremta gitana a la música i va crear amb els seus amics del Raval barceloní la rumba catalana, també anomenada rumba-pop, que bevia del mambo i del rock’n’roll. Cal no oblidar la seva passió per Elvis Presley que també va mostrar amb el seu tupé especialment al principi de la seva carrera.
Peret tenia parents a Lleida i sempre es va dir que amb Lo Parrano -Enric Pubill- eren familiars llunyans. L’última vegada que va ser a la capital del Segrià va ser per a les Festes de Maig de 2001 als Camps Elisis, si bé els seus concerts han estat sempre propers als lleidatans, com per exemple al Cambrirock de Cambrils de 2008 on va actuar al costat de Muchachito Bombo Infierno.
El llegat de Peret ens indica que “es preferible reír que llorar”… Oh yeah!
