Tenim nou govern i la legislatura, amb minoria parlamentaria, serà complicada. Què ha de fer el govern? El primer és afrontar el nou finançament (ja ha saltat la primera espurna, no se sap que s’ha signat, anem bé). Molt hauran de canviar les coses perquè la consellera d’Economia Alicia Romero, màxima responsable d’aquest model de finançament, ha vingut manifestant que Catalunya no necessita cap finançament “singular”, sinó que incrementant les transferències n’hi ha prou, re de sobirania fiscal, gran consellera.
El segon repte, és el de les infraestructures, carreteres, aeroports, ferrocarrils, ports i tecnològiques. Hi ha una impossibilitat manifesta de millora en aquest camp si el finançament de les noves competències que poden arribar continuen funcionant com fins ara. Els diners que ens arribaven era el cost del manteniment de la infraestructura, és a dir, si volíem fer una inversió per aplicar millores no ho podíem fer, mancaven diners.
En tercer lloc, sanitat i ensenyament, la reforma d’ambdós serveis públics s’ha de fer amb la participació de representants de tots els treballadors i treballadores i a llarg termini, jo diria que a quatre anys. S’ha de plantejar una reforma i millora que s’hauria d’incloure en els propers quatre pressuposts de la Generalitat. Això vol dir política de país, no política de partit, de cap. S’ha d’arribar a un acord parlamentari que detalli aquesta reforma amb el compromís d’assignar les pertinents partides pressupostàries anuals.
S’ha d’afrontar també el dèficit d’habitatge social. He de dir que jo soc molt més partidari, en aquest sector, de l’acció pública directa del govern que no de la regulació dels mercats, no estic en contra d’aquesta última, però sense una política pública de construcció d’habitatge social no ens en sortirem. Les polítiques d’habitatge social haurien de generar-se a partir d’una col·laboració explícita de les tres administracions o com a mínim dues, no hem d’oblidar que els ajuntaments tenen sol urbà cost zero que obtenen per cessió gratuïta i obligatòria del desenvolupament, fonamentalment, dels Plans Parcials.
Finalment, agricultura i ramaderia, els canvis estructurals –fiscals i finançament– depenen del govern central, però si que la Generalitat podria fer dues reformes, una, eliminar l’excessiva burocràcia que regula la sol·licitud de subvencions, i dos, muntar una via específica de finançament per part de l’Institut Català de Finances.
