Que imbècils podem arribar a ser. Les noves tecnologies són una eina molt poderosa en tots els sentits, però enlloc de fer-les anar per adquirir coneixements o per ajudar els altres, és a dir, per millorar com a persones, resulta que de forma majoritària és fan anar per estupideses com fer saber els altres que ens hem canviat de pentinat, que esmorzem cada dia un alvocat o que estem passant un estiu molt avorrit perquè només hem pogut anar una setmana a París i una altra a Eivissa. I el que és més greu és que aquestes persones que expliquen aquestes coses tan interessants i que fan l’espècie més intel·ligent tenen seguidors i, a més, és diu que són influencers. Tan desgraciats som? Diria que sí, que en som molt, de desgraciats. Perquè si els exemples d’abans no deixen de ser unes quantes foteses, en trobem d’altres que fan referència a temes molt seriosos que haurien de fer intervenir les institucions. Arran d’un fet deplorable que va acabar amb la vida d’un nen després de rebre una ganivetada, les xarxes socials van començar a bullir, amb tot tipus de comentaris sense fonament –de mentides, vaja– sobre l’autoria del crim. El racisme fomenta aquests discursos d’odi de covards emparats en l’anonimat, sabedors de les poques llums dels potencials receptors. Cal un remei, a aquesta gentalla no els hi hem de posar fàcil.
Sessió: No iniciada
