La llarga compareixença dels màxims responsables dels Mossos d’Esquadra ha estat un exercici de defensa de la dignitat del cos. No anem bé. Aquesta pluja d’elogis demostra que alguna cosa no funciona respecte a la reputació d’un servei públic essencial. Des dels anys inicials dels Mossos hi ha hagut un seguit d’episodis que han tingut la policia catalana a la picota. La seva mateixa creació va estar plena d’entrebancs. Jordi Pujol no ho va tenir clar. L’ordre públic i la recaptació d’impostos no eren activitats que l’entusiasmessin. La primera competència important que van assignar als Mossos va ser la vigilància de les presons. I va ser perquè el ministre Barrionuevo es va trobar mancat de guàrdies civils i li va demanar a Macià Alavedra si els Mossos podien assumir aquesta funció. Alavedra va acceptar a condició que ho pagués l’Estat. Només faltaria. No van trigar a aparèixer els dubtes sobre les funcions del jove cos policial. Concretament, van provocar polèmica els anomenats Mortadel·los, un servei d’informació semisecret que tafanejava els moviments polítics. Ara, algú en diria policia patriòtica. Quan la policia fa d’altres coses, apareixen els Mortadel·los.
Sessió: No iniciada
