Aquest divendres vaig sentir unes declaracions de l’advocat del President Puigdemont, Sr. Gonzalo Boye, sobre la interlocutòria que imputava l’expresident i moltes altres persones per una suposada ingerència russa en el procés independentista. El Sr. Boye deia textualment, referint-se a la interlocutòria del jutge Sr. Joaquín Aguirre, que “en determinades edats i a certes hores, els psicotròpics són perillosos, perquè permeten que es produeixin deliris com els que estem llegint en aquestes pàgines”.
Em va sobtar aquest estirabot del company Boye, pel qual tinc un gran respecte i que em consta que sol ser moderat en les seves expressions, si més no formalment. És cert que la interlocutòria també s’adreça en contra seva però potser precisament per això encara em va estranyar més que la desqualifiqués d’aquesta manera. Per aquest motiu em vaig baixar el text de la resolució i me la vaig llegir.
Realment, es tracta d’una peça de literatura forense que fa sentir vergonya aliena. Jo crec que en Gonzalo encara era magnànim quan atribuïa la seva redacció als efectes dels psicotròpics; si ens arribéssim a creure que va ser redactada en ús de les seves facultats ordinàries ens hauríem de posar a córrer i exigir-ne la inhabilitació immediata.
Els cinquanta-sis folis de la interlocutòria constitueixen un repte per qualsevol persona que vulgui enfrontar-s’hi, cosa que no recomano al lector. En un primer apartat el jutge intenta justificar perquè contradiu la resolució de l’Audiència de Barcelona que li va anul·lar les darreres pròrrogues que havia acordat. Us ho resumeixo en la seva conclusió: ho fa per raons d’equitat i justícia i per la importància històrica del cas per a la Unió Europea.
A partir d’aquí la resolució és una barreja de judicis sobre la història política europea dels darrers segles, sobre les ingerències russes i sobre les interferències russes del procés. Com que no tinc temps –ni ganes– d’avorrir-vos, només us diré que un dels seus fonaments de dret es titula «De “El Relat” i la Filosofia».
Bé, després de tot aquest despropòsit, la resolució acaba obrint un procés penal que s’adreça contra dotze persones, pels delictes de traïció i malversació. Entre els investigats, a banda del company Boye i els aforats, hi figura el President Mas i el periodista Carles Porta (!).
En resum, una bogeria. Però em temo que no sigui fruit de psicotròpics. És més que probable que respongui a una irreductible resistència a aplicar la llei d’amnistia. Son un sapastre, sí; però què hi farem! No en saben més.
