Quan parlo de la premsa local acostumo a dir que no hi ha millors històries al Central Park de Nova York i a la Cinquena Avinguda que al Parc de la Mitjana de Lleida o a la Plaça Mercadal de Balaguer. Si es busquen bé hi ha els mateixos anhels, les mateixes pors i les mateixes il·lusions. I és que la condició humana és la que és i per això s’acostuma a assemblar a tot arreu. I aquesta diatriba val també pel cas de Tor, que Carles Porta ha convertit en sèrie televisiva, exitosa com correspon a un periodista de la seva talla. Ara bé. A més de la sèrie recomano vivament també el podcast que encara es pot escoltar a Catalunya Ràdio i que repassa la història d’aquest poble del Pallars Sobirà que limita amb Andorra amb el Port de Cabús retratat a Tretze cases i tres morts. Quan el Carles va publicar el llibre a la Campana, el meu amic Josep Maria Balagueró em va proposar d’arribar-nos-hi. Només al sortir de la pista d’Alins cap amunt un patrol de la Guàrdia Civil ens va fer llums per indicar que paréssim. De seguida van veure que no érem contrabandistes. Les nostres pintes de bons jans certificaven que no ens hi haguéssim guanyat la vida amb l’estraperlo. Com que tenia la intenció de fer un reportatge arran de l’èxit que havia tingut el llibre vaig enraonar una estona amb els guàrdies civils i vam començar a tirar cap amunt.
A l’arribar vam trobar molta gent que s’arribava al poble després d’haver llegit el llibre. Vam parlar amb la Pili i vam conversar amb un grup de gent que dinava a la mateixa entrada de Ca la Sisqueta. “Els clots no els fa el vi, no, els fa l’aigua!”, ens deia un d’aquells homes aixecant el porró amb vi de Tremp després de degustar pollastre amb gírgoles. Convençut, sentenciava que “ara ja no hi ha contrabandistes”. Més enllà de veure Cal Sansa, Cal Palanca i totes les cases encara dempeus valia la pena passejar-se per aquell entorn privilegiat que s’ha forjat un nom amb la llegenda negra per la propietat de la muntanya i les tres morts (una, la de Sansa, encara per resoldre). Ara, després de la reedició del llibre i de la sèrie de TV3 el poble torna a semblar la N-II per concurrència. I és que tot el que toca el Carles ho converteix en or. Inclús la llegenda de Tor. És el que té ser un mestre de la crònica negra
