La impertinència del soroll dels petards anuncien que la gent pensa en la celebració de la nit màgica de Sant Joan com pauten les tradicions i amb la intenció de cremar els mals esperits. L’origen d’aquest costum s’associa amb les celebracions en què es celebrava l’arribada del solstici d’estiu, el ritu principal del qual consisteix a encendre una foguera.
La finalitat d’aquest ritu era ‘donar més força al sol’, que a partir d’aquestes dates es va fent més feble, ja que els dies ara es tornaran a fer més curts fins al solstici d’hivern. Simbòlicament, el foc també té una funció ‘purificadora’ entre la gent que el contempla, encara que en els nostres dies molt em temo que ningú no està per la feina. Entre els sorolls dels petards que són un incordi i que tenen tota la fauna espantada, especialment les mascotes peludes, i el foc, tots estem una mica més cremats encara.
A mi de petit em deien que no jugués amb el foc que a la nit em faria pipí al llit i de gran molts coincideixen a afirmar que millor que llençar petards és fumar-los. Almenys així no es fa mal a ningú, ni s’origina cap catàstrofe o tragèdia. Conec alguns que han de patir seqüeles la resta de la seva vida per haver estat manipulant traques i altre material pirotècnic propi d’aquestes festes. Però els urbanites aniran a la seva feina i no els farà mal gratar-se la butxaca per adquirir aquest material de foc servit en casetes cutres.
Cal esperar que no calgui lamentar cap desgràcia a conseqüència d’aquest descontrol generat per una celebració massa estrepitosa. Està doncs la cosa clara, per evitar qualsevol desgràcia, millor que llençar petards és fumar-los… Oh yeah!
