Reconec la meva ignorància quan la meva mare em deia allò de “días de mucho, vísperas de nada” i jo li preguntava què em volia dir. Ella es limitava a somriure. Jo em quedava pensatiu fins que a la meva ment es barallaven tants pensaments diferents que decidia passar de donar-hi més voltes. Amb el pas del temps m’he adonat que la meva progenitora tenia tota la raó del món, com la majoria de vegades, perquè per això em guanya en edat, però sobretot en experiència. En realitat m’estava advertint de l’insensat malbaratament que cometem moltes vegades, com passa en aquesta societat que ens toca patir per culpa dels excessos polítics.
És deplorable veure en la situació econòmica que ens trobem des que vacil·lem de ser europeus. El que segueix clar és que estem en un país de xoriços (“poc pa per a tant xoriço”) i que tot va de mal en pitjor mentre seguim tolerant com els partits polítics es van prenent relleu al poder però sense solucionar absolutament res per al poble, només que les seves butxaques estiguin plenes i no de ‘arena en los bolsillos’, precisament, com canta Manolo García.
El refranyer ha cedit el seu buit a aquesta dita que prevé contra les despeses sense control. Algú avisava del que malbaratem en ocasions i del que després ens penedim quan ens hem quedat ‘a dos velas’. En aquest tràngol ens trobem a tots els nivells i la qüestió més palpable la tenim als resultats de les urnes. Tot és una enganyifa. Ens diuen que votem perquè el vot de cada persona és important i en veritat ja està tot previst passant-se la pilota dels uns als altres, però sense regenerar un sistema que està corrupte. Ningú sap fins on arribarem, però la paciència té un límit.
En breu ens arriben altres eleccions i així suma i segueix, per res. “Mucho ruido y pocas nueces”, mentre ells segueixen guanyant un dineral i mantenen sous vitalicis pel morro. Més que indignats estem ja trasbalsats… Oh yeah!
