Que ningú no es faci il·lusions perquè aquesta societat està condemnada a anar de mal en pitjor. Quanta raó tenen a Rock FM en presentar cançons de “quan la vida era molt més fàcil”. Ara tot són traves, prohibicions, rancúnies i mals rotllos. Abans tot era molt més senzill, hi havia més creativitat i les il·lusions estaven a flor de pell.
Ara la humanitat està abocada a la subsistència, vivint en una constant mentida, obligada a fer el paripé i temptada a vendre’s a la vida fàcil al servei d’aquest “poderoso caballero Don Dinero”. Després de molt de temps d’opressió l’esperança va prendre nom de dona -Democràcia- però el seu mal ús polític ha convertit aquesta dolça dama en una autèntica ramera, per això els casos de corrupció constants i tots aquest desgavell que ens toca patir al poble, mentre que els que manegen els fils s’entesten a fer un pols a veure qui és més xulo, sempre sembrant l’odi.
Que ningú s’enganyi, que aquí ningú lliga els gossos amb llonganisses ni ningú dóna duros per pessetes, com es deia abans que ens portessin a la ruïna amb aquesta obsessió permanent de ser europeus perquè sí, malgrat no estar econòmicament preparats ni tenir el mateix nivell de vida que altres països. L’euro ha empobrit la ciutadania. A sobre hem de seguir empassant aquests casos dels dirigents que es beneficien vilment de la suor dels altres. La gent recorre a oficis sense cap vocació, perquè no n’hi queda cap altra i després s’entreguen al millor postor, sense escrúpols.
No va servir de res aquella rebel·lia a la recerca d’una societat millor, unida i en què tots els humans són iguals. El Prohibit Prohibir ha quedat fulminat i l’esperança només queda per ser taral·lejada a l’esmentada cançó. “Deja ya el escaparate como simple condición, lo que tienes es bastante, puede ser la solución” reivindicaven Leño al tema ‘Todo es más sencillo’. Una altra gran cançó de quan la vida era molt més fàcil… Oh yeah!
