Ja tenim aquí la primavera, on –tothom ho sap– res és el que era. I així és. Enguany, els 92 dies i 18 hores que dura sembla que portaran de tot menys el que és més necessari: aigua abundant, o almenys així ho diuen les previsions meteorològiques, que auguren menys pluges que la mitjana i temperatures altes. Què ens portarà també aquesta primavera? Doncs de tot. De entrada, al·lèrgia. Al·lèrgia als polítics perquè patirem dues eleccions, amb tot el que comporten, com les despeses i les falses promeses (sentirem prometre pluja). De moment, amb la primavera ha arribat el Dia Internacional de la Felicitat (ahir). Es veu que al petit país asiàtic del Butan es van inventar la Felicitat Nacional Bruta per indicar el benestar dels súbdits. Aquest índex es calcula mesurant nou qüestions: el benestar psicològic, l’ús del temps, la vitalitat de la comunitat, la cultura, la salut, l’educació, la diversitat mediambiental, el nivell de vida i el govern. Tota la potencial felicitat que comporta aquest dia se’n va per terra amb una única reflexió: us imagineu que desglossem i avaluem al detall un per un aquests nou punts al nostre país? Exacte, acabem de viatjar al Dia Internacional de la Tristor. Tanmateix, caldrà ser optimista amb la primavera, però no ens ho posa fàcil i no se salva del desgavell general: ens ha portat formigues boges!
Sessió: No iniciada
