La qualitat de vida depèn, també, del clima. El fred afavoreix les infeccions respiratòries i la calor esgota. D’afegitó, ser catalana és extenuant i, a voltes, exasperant, però no se m’acudeix altra cosa que no ser-ho. Ha arribat la primavera que és analogia d’il·lusió fitant unes urnes com anhel democràtic. Que parli la ciutadania de Catalunya. Posem-nos el senderi per barret i l’astúcia per escut malgrat la secreció de melatonina, hormona del son i la vigília, és inversament proporcional a l’augment d’hores de sol de la primavera. Votem qualitat de ser i fer i estrenyem un gessamí per explicar-nos les vicissituds de la vida de cadascú, perquè la primavera és clímax. És l’inici de les diades castelleres que són exponent palès de fer pinya per tocar el cel amb la mà, atès que serem allò que vulguem ser citant Martí i Pol. Vull volar amb ales de papallona albirant amabilitat, perquè l’educació és el vestit més elegant.
Sessió: No iniciada
