Un minut després que Pere Aragonès anunciés la convocatòria d’eleccions, tots els partits van sortir en filera a fer el primer míting. És evident que la decisió d’anar als comicis el 12 de maig no ha agafat a cap formació per sorpresa. Tots tenien a punt l’al·legat per culpar els altres de l’anticipació electoral. El detonant per llançar el barret al foc ha estat, en aparença, la discrepància per Hard Rock. Però, realment, la caparrada respon a interessos partidistes. Els Comuns, esfilagarsats, han trobat en l’oposició al projecte del macrocasino un ciment aglutinador dels seus prosèlits. ERC ha vist l’ocasió d’agafar Junts amb els pixats al ventre, sense candidat perquè, amb tots els entrebancs que trobarà la llei d’amnistia, no hi haurà temps que Puigdemont pugui tornar a Catalunya. Al PSC li ve la salivera en veure l’independentisme més fraccionat que mai, i més que ho estarà si l’ANC presenta una llista cívica. Tot va d’estratègies de partit. Tot va de raboseries. I en el país, qui hi pensa? Algun politicastre reflexiona un segon sobre les conseqüències d’una batussa permanent? Quina vergonya! Sabeu què? A fer punyetes!
Sessió: No iniciada
