El ple municipal ha aprovat avui per unanimitat de tots els grups l’inici de l’expedient per a la declaració del Garrotin com a patrimoni immaterial de la ciutat, mitjançant la seva catalogació i declaració com a Bé Cultural d’Interès Local, un primer pas per a sol·licitar posteriorment a la Generalitat que inscrigui el Garrotín en el Registre de Patrimoni Cultural Català.
L’alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, ha destacat que “avui fem Lleida més gran, perquè els i les paers reconeixeran el Garrotin com un bé propi a preservar i protegir i, sobretot, a fer-ne una difusió adequada”.
El debat sobre aquest expedient ha comptat amb la intervenció de Dolors Pubill, filla del mestre del Garrotin Enric Pubill “Lo Parrano” i divulgadora i impulsora d’aquesta música, que ha celebrat aquest reconeixement. “Fem que Lleida sigui la ciutat del Garrotin, seria una cosa preciosa pels lleidatans i de cara al turisme necessitem aquesta força”, ha afirmat Pubill. També ha recordat anècdotes com l’interès de Garcia Lorca i Dalí per aquest art i l’antiga tradició “d’ajuntar-se pagesos i gitanos a la plaça Sant Joan per cantar el Garrotin”.
El Garrotin és un gènere musical cantat, de cançó improvisada, i també un gènere de ball, de llarga tradició a Lleida, amb la comunitat gitana com a principal protagonista. Es troben mostres d’aquesta manifestació cultural a la ciutat des del segle XIX i, malgrat els seus orígens difusos, és un gènere que ha arrelat a la ciutat i que, més enllà, s’ha entroncat amb el naixement de la rumba catalana.
