Un 17% és la mitjana de rotació laboral que es va registrar en les empreses espanyoles el 2022, segons un informe de Randstad Research del novembre del 2022. El mateix estudi recull que les úniques zones que van estar per sota d’aquest 17% van ser les comunitats autònomes de l’est d’Espanya (com Catalunya i la Comunitat Valenciana), algunes del nord (com Astúries o el País Basc) i la Comunitat de Madrid. Pel que fa als motius que porten els treballadors a canviar de feina, el majoritari és una oportunitat laboral millor a una altra empresa (77%), el risc de treballar en un sector que està en crisi (31 %) o el fet que no els apugin el sou (24%). Entre els àmbits en què hi ha més mobilitat s’inclouen activitats vinculades a l’hostaleria, l’agricultura, la ramaderia, la pesca, el subministrament d’energia, el gas, l’aire condicionat, el transport i el magatzem o activitats administratives, que són també les que es troben en els llocs més baixos de la piràmide salarial.
Hi ha dos moments de l’any en què el canvi de feina s’incrementa especialment, explica Manel Fernández Jaria, professor col·laborador dels Estudis d’Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Es tracta del canvi d’any i l’inici del curs escolar. Però, quines són les causes d’aquests dos pics? Per Fernández Jaria és la suma de diversos factors. “D’una banda, hi ha la reflexió personal. En aquests períodes de tancament temporal se solen fer reflexions sobre el tipus de vida que tenim i el plantejament de futur”, relata. Un segon factor és el plantejament d’objectius. “Dins dels objectius d’any nou s’acostumen a incloure fites relacionades amb la carrera professional, com trobar una feina millor, obtenir un ascens o iniciar una formació”, comenta. El canvi de prioritats de les persones és una altra de les claus. “A l’inici d’any és un dels moments en què decideixes que és hora de buscar una feina que s’alineï amb els teus valors, interessos o necessitats, que, com a tota persona, han anat evolucionant”, apunta el professor. I, finalment, també hi ha les noves oportunitats. “Moltes empreses comencen nous projectes o plans estratègics amb el canvi d’any, fet que pot generar noves oportunitats de feina”, comenta Fernández Jaria.
Des del punt de vista més psicològic, tot i que cada persona és diferent, segons Enrique Baleriola, professor dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC i expert en psicologia social del treball, hi ha sis motius que són els que s’acostumen a repetir més. D’una banda, la desmotivació, la conciliació familiar (si el lloc de treball, per exemple, és a prop d’on vius) o el teletreball, clau sobretot entre les generacions més joves. Però també és importat tenir un bon clima laboral, buscar millors oportunitats en el desenvolupament personal (com tenir més recorregut per acabar tenint més responsabilitat) i, evidentment, la millora del sou. “Si pensem que en l’empresa ja hem arribat al punt màxim de sou, això és un factor de desmotivació i serà un dels motius principals que ens portarà a voler canviar”, apunta Baleriola.
Ara bé, tot i l’augment del canvi de feina al setembre o al gener, en els darrers anys s’ha detectat que les noves generacions no tenen tendència a fer aquesta rotació en unes dates concretes, sinó quan els surt una oferta més atractiva en què es prioritzi sobretot l’equilibri entre la seva vida laboral i personal. “Els joves canvien en funció de la seva piràmide de necessitats, que depèn de prioritzar la flexibilitat laboral, el sou i les compensacions, la cultura d’empresa i el benestar social (la persona pot estar més disposada a canviar de feina en funció de la qualitat de l’ambient laboral i els seus beneficis), i els canvis en el mercat laboral i en l’economia general, sobretot durant èpoques de crisi”, concreta el professor de la UOC.
Per Baleriola s’ha de tenir en compte que els joves són més arriscats, tenen menys compromisos i responsabilitats. “La dècada dels 20-30 és quan la gent canvia més de feina. No els importa moure’s a un altre punt del país o marxar a l’estranger, perquè no estan tan arrelats. Quan el treballador té més edat busca més l’estabilitat, la calma o l’especialització dins la mateixa empresa”, apunta. Ara bé, també hi ha elements que, tot i tenir més edat, fan que també es vulgui saltar de feina, com un canvi vital personal (patir, per exemple, una separació i voler començar de zero), una crisi econòmica o un canvi forçat, com el tancament d’una empresa. Però, quins són els senyals que indiquen a una persona que és l’hora de canviar de feina? “Quan t’adones que, facis el que facis, la teva situació personal i psicològica no té indicis de canviar, ja sigui per motius que venen de l’empresa o per qüestions personals”, respon Baleriola.
Les claus per retenir els treballadors
Segons l’informe de Randstad Research, gairebé dos terços de les empreses creuen que han mantingut els seus nivells de rotació durant aquest 2023. L’estudi Projecte Aristóteles, de Google, inclou cinc factors que fan que una persona se senti connectada a la feina. El primer, la seguretat psicològica. “Es produeix quan els membres de l’equip se senten en un ambient segur a l’hora de prendre riscos o d’expressar les seves idees sense por a ser jutjats pels altres. Quan els individus se senten segurs dins de l’equip tendeixen a ser més creatius, participatius i disposats a col·laborar obertament”, concreta Fernández Jaria. El segon motiu és la confiança i la fiabilitat. “La confiança és fonamental en qualsevol projecte d’èxit, igual que la fiabilitat pel que fa al compliment de tasques assignades”, afegeix. El tercer i quart motiu són l’estructura i claredat de rols (en què és clau que cada membre tingui clar les expectatives associades a ell), i el significat de la feina. “Comprendre com la feina d’una persona afavoreix la consecució de les fites més grans fa que augmenti la motivació i el compromís d’equip”, apunta el professor de la UOC. Finalment, l’últim factor és l’impacte positiu de la feina: “Observar com la teva feina contribueix a generar conseqüències positives en l’entorn”, concreta.
Tenint en compte tots aquests aspectes, què poden fer les empreses per reduir el 17 % de rotació mitjana que tenen actualment? Segons Fernández Jaria, per fidelitzar l’equip, les companyies, d’una banda, han d’avaluar periòdicament els factors psicosocials escoltant i valorant les opinions dels equips, a més d’implementar mecanismes i models que permetin conèixer com estan alineades les persones i els equips amb la cultura, el propòsit i els valors de l’empresa. L’altra part important és dissenyar una estratègia en direcció i gestió de persones que garanteixi unes pràctiques que permetin minimitzar l’efecte negatiu d’aquests factors psicosocials com el temps de treball, la càrrega laboral, les relacions interpersonals, l’estil de lideratge o les demandes psicològiques, entre d’altres.
