El president de la Generalitat, Pere Aragonès, es trobarà demà amb Pedro Sánchez en la que serà la primera reunió després de la investidura. Li reiterarà que la seva aposta per resoldre el conflicte polític amb l’Estat passa pel referèndum i també li demanarà “celeritat” per modernitzar el Canal d’Urgell.
Pregunta. A la reunió de demà amb Pedro Sánchez li demanarà poder fer un referèndum?
Resposta. El president Sánchez sap que la nostra proposta per resoldre el conflicte polític amb l’estat passa per fer un referèndum sobre la independència de Catalunya i la reunió de demà ha d’ajudar a refermar l’aposta perquè aquesta legislatura serveixi per resoldre el conflicte polític existent. D’altra banda, estem a l’espera de propostes. La nostra és la del referèndum, majoritària al Parlament, i en tot cas aquesta negociació ha de continuar i cal treure el màxim profit d’aquesta oportunitat històrica.
P. Deixi’m fer d’advocat del diable… El referèndum ja l’haurà de fer una altra generació potser?
R. Miri, la primera setmana de juliol ens deien que l’amnistia era impossible i ara està acordada. Què ho ha canviat? Que hi ha hagut les possibilitats polítiques de tirar-la endavant. En la part que depengui de Catalunya, doncs, generant majories fortes i aprofitant conjuntures favorables, nosaltres hi serem.
P. L’amnistia s’encallarà als despatxos?
R. Estic convençut que l’amnistia s’aplicarà ben aviat i que aquest 2024 en veurem els efectes, amb persones que podran recobrar la seva plena llibertat que els hi havia estat usurpada a causa de la repressió. També som conscients que no és un camí fàcil. Hi ha un acord polític sobre qui hi ha de ser (a l’amnistia) i quan s’ha d’aprovar i a més compleix tot l’ordenament jurídic per ser validada. Ara bé, hem d’estar amatents a l’aplicació de l’amnistia per part de la cúpula judicial, que és on hem trobat un posicionament més contrari.
P. Més enllà del referèndum i l’amnistia hi ha qüestions vitals pel país, com la sequera. Si la Generalitat tingués competències en la gestió de totes les conques què canviaria?
R. A Catalunya estem afrontant la sequera més intensa des que tenim registres. És a dir, des del 1915. Això requereix capacitat d’anticipació i hi ha un moment en què cal prendre decisions com les de les restriccions d’aigua. La manera com està pensada la CHE respon més a la gestió de drets d’aigua que a la de tractar-la com un bé escàs. Tenir competències a totes les conques, doncs, ens permetria treballar amb més anticipació i amb una planificació a mig i llarg termini.
P. És coneixedor del que han patit els pagesos del Canal d’Urgell enguany…
R. Miri, aquest és un exemple… A les conques internes també hi ha hagut restriccions d’aigua a la pagesia però han estat graduals mentre que a l’àmbit del Canal d’Urgell es van fer d’un dia per l’altre quan hi havia previsions que indicaven que això no se solucionaria amb pluja. Val més fer actuacions graduals que no pas de cop i volta.
P. L’exconsellera Jordà sempre exigia a l’Estat que es comprometés a posar la seva part per modernitzar el Canal d’Urgell. Per què no ho van posar de condició per l’acord d’investidura?
R. Hi ha molts assumptes fonamentals pel país que s’hi haguessin pogut incloure i, malauradament, no es va poder fer perquè no hi havia la possibilitat política de fer-ho però tenim una legislatura per davant on els partits catalans som decisius i la modernització del Canal d’Urgell ha d’estar sobre la taula i ha de ser una decisió que ha de prendre l’Estat. De fet, una de les qüestions que demà plantejaré al president Sánchez per treballar amb la màxima celeritat és la modernització del canal d’Urgell. És molt important que l’Estat s’hi comprometi i hi posi els recursos, els de la Generalitat hi seran, i també hi haurà una part que correspondrà als propis regants. En definitiva, hem d’anar acompanyant un procés de modernització del canal no per generar estalvi d’aigua sinó per garantir que n’hi hagi.
P. Per tant, entrarà a l’agenda de la reunió amb Pedro Sánchez?
R. Hi serà. M’agradaria que fos amb caràcter resolutiu i que poguéssim sortir d’allà amb un acord però en tot cas hi serà molt present en els propers mesos en els que hem de poder arribar a un pacte amb l’Estat.
P. Rodalies provoca moltes queixes però a Lleida ja ens agradaria queixar-nos perquè pràcticament no en tenim. Hi haurà una aposta del Govern per desplegar-les al territori?
R. La nostra voluntat és que el traspàs integral de Rodalies sigui del conjunt del país. No només de Barcelona i unes línies que transiten de Lleida cap altres parts. El que és rellevant és que puguem començar a incrementar freqüències i qualitat del servei i per això el 2025 la Generalitat assumirà la línia de Manresa i ja s’han encarregat nous trens com va anunciar la consellera Capella dilluns. Mentrestant, però, es doblaran les freqüències de Lleida a Manresa a principis d’any. Ara bé. Tenim altres punts del territori on cal fer una revisió a fons, com la línia que passa per les Borges, que és absolutament imprescindible. El traspàs ens permetrà fer-ho i a més plantejar-ho d’acord amb territori.
P. Balaguer és l’única capital de Ponent sense autovia i la que està a mig fer podria continuar amb tres carrils. Tindrà autovia la capital de la Noguera?
R. No tenim un plantejament tancat. Hi ha d’haver una autovia, una via de comunicació ràpida, i això es farà a través d’estudis tècnics que avaluïn la viabilitat de les diferents opcions i amb diàleg amb els municipis afectats. En aquest moment Territori està fent un treball amb alcaldes i alcaldesses, i especialment amb Balaguer, per acordar entre tots quina és la millor opció però sense cap concepció prèvia sobre si ha de ser de quatre carrils o de tres.
P. El Govern pot ajudar a què l’aeroport d’Alguaire serveixi per exportar?
R. A Alguaire hem anat introduint noves activitats, des de la formació fins a la incorporació de la nova economia de l’espai. Qualsevol opció que hagi d’incorporar, com l’ús de mercaderies, cal plantejar-la de forma integral. Incorporar les mercaderies per ferrocarril i tenir els ports secs connectats amb els ports de Barcelona i Tarragona és el que pot donar sentit a una aposta d’aquest tipus.
P. A l’estiu l’Estat va fer una encomana de gestió perquè la Generalitat executi les obres de millora de l’Eix Pirinenc. Ho veurem aquesta legislatura?
R. Els protocols ja estan signats i ara es fan els treballs tècnics per començar els estudis informatius que defineixin quins trams cal prioritzar perquè n’hi ha que és difícil identificar-los com una nacional.
P. Alguns projectes de renovables indignen el territori i hi ha qui defensa que no arribarem a temps a la transició energètica. El Govern ha fet els deures?
R. Durant molt temps hem anat massa lents però des de fa dos anys, quan vaig assumir la presidència, els estem fent. Vam tenir molt clar des del principi que el nostre model no podia ser el dels macroprojectes amb gran impacte sobre el territori perquè cal fer compatible el trànsit cap a les renovables amb el manteniment d’altres activitats també molt importants. La sobirania energètica és vital però l’alimentària també i vam veure com el decret del 2019 obria la porta a perdre zones d’alt valor de conreu en favor de grans extensions de plantes fotovoltaiques. Què és el que hem fet, doncs? Hem apostat per un altre model en el que sabem que si bé caldran algunes grans plantes hauran de ser de 50 MW de potència. Això permetrà un repartiment més equilibrat dels projectes i que hi hagi més plantes a la vora dels llocs de consum. La resta del país ha d’assumir que si consumeix energia l’ha de consumir com més a prop possible i no tota s’ha de produir a Lleida o les Terres de l’Ebre. Per tant, les zones més poblades del país també han d’assumir la seva part.
P. Tornaran a plantejar uns Jocs d’Hivern?
R. Hi havia un acord signat per la candidatura i el Govern d’Aragó se’n va desmarcar però el futur del Pirineu s’ha d’encarar sense haver de confiar en els jocs o en altres esdeveniments. Si n’hi ha que ajuden a dinamitzar el territori de forma respectuosa benvinguts siguin però tenim prous actius per fer-ho amb més respecte al territori i acompanyant la millora de l’Eix Pirinenc o de les telecomunicacions.
P. La síndica d’Aran va dir al Parlament que l’aranès es mor. No hi pot fer més Catalunya per l’occità?
R. Nosaltres hem fet el que no ha fet mai l’Estat amb Catalunya ni amb l’aranès. Donar-li suport i recursos. El compromís de la Generalitat amb l’autogovern d’Aran i amb l’aranès és total i absolut i la pròpia síndica reconeix que les relacions són molt cordials. A més, tenim un acord de finançament que hem anat renovant però ara volem fer-ho de forma estructural.
P. Avançarà les eleccions si no s’aproven els pressupostos?
R. La ciutadania ens demana governs estables. Durant aquest mandat també hem aprovat pressupostos cada any, una cosa que no passava des de l’any 2010, i l’objectiu és fer les eleccions quan toca, que és el febrer del 2025.
