Dabaab té tants habitants com Alacant, Bilbao o las Palmas. 378.000 persones viuen al camp de refugiats més gran del món, Dabaab, situat a l’est de Kènia, que acull milers de refugiats somalis que escapen de la misèria, la fam i la violència. Més de la meitat dels habitants del camp són nens, i d’aquests només el 58% pot anar a una de les escoles habilitades, on les classes estan massificades, i només el 7% dels refugia arriben a la universitat. Abdullahi Mire va ser un refugiat somalí que va viure al camp de Dabaab, i aquest dimecres ha recollit a Ginebra el Premi Nansen per a Refugiats d’ACNUR 2023, per la creació del Centre d’Educació per Joves Refugiats, una organització que promou la donació de llibres al aquest camp de refugiats. Abdullahi va viure dos terços de la seva vida a Dabaab. Refugiat a Noruega, però sense acabar d’adaptar-se al fred, va tornar a l’Àfrica establint-se a Kènia. Va ser llavors quan, en una visita a Dabaab, una noia se li va apropar per demanar-li un llibre de biologia: volia ser metgessa. Prenent consciència de la necessitat d’ajudar als nens i nenes, que com ell volien estudiar, va començar una lluita contra l’analfabetisme amb la donació de llibres, i fa cinc anys va crear l’organització que avui ha aconseguit donar més de 100.000 llibres a Dabaab, i a més obrir tres biblioteques. Amb la seva lluita, i amb aquest premi, Abdullahi Mire ha fet més lliures a centenars de milers de nens i nenes, un heroi anònim que els ha canviat la vida.