A propòsit de la desaparició d’uns quants quioscos de premsa, mesos enllà apuntava solucions d’urgència que cal administrar perquè aquests refugis informatius es reciclin si volen sobreviure. Suggeria algunes propostes: oferir bons cafès i brioixos llaminers amb els diaris (simbiosi plusquamperfeta); singularitzar l’oferta de revistes exclusives; esbombar a viva veu les darreres xafarderies de la ciutat. Propostes que ara em bé de gust ampliar: potenciar la lectura en paper tot instaurant el “Racó del Lector” on algú llegeixi les “Cartes al Director” aparegudes en els diaris comarcals i les comenti; que aquests directors i directores llegeixin les seves “Cartes al Lector”; convidar els regidors de barri a xerrar sobre les millores previstes. En fi, que els quioscos esdevinguin, de nou, el punt de trobada (i xerrada) entre la ciutadania…
Doncs bé, dos joves emprenedors lleidatans, entomant el relleu a l’antiga propietària, ho han dut a terme. És el quiosc de la plaça de Sant Joan. Han estat diligents. No perquè hagin llegit l’article que vaig escriure (o ves a saber si per allò del “resplendor” stanleykubric!), sinó que tot aplicant bones dosis de sentit comú, o simplement, per l’instint de supervivència. No tan sols han millorat el look del quiosc, dotant-lo de modernitat i calidesa, sinó que ara, en comprar el diari podem gaudir d’un excel·lent cafè, assaborir una tassa de xocolata i coca, o diferents varietats de bons i exòtics tes. Amb la calor de baixa, totes aquestes exquisideses venen més de gust que mai. Tot prenent-les, embastar la conversa diària amb una altra compradora (o comprador còmplice) esdevé gairebé inevitable. En dono fe: l’altre divendres, després de ponderar les excel·lències del cafè, la conversa va derivar a denunciar les mancances urbanístiques de Lleida, i tot seguit ens vam esplaiar sobre els polítics trepes. És el que tenen aquestes converses a peu de quiosc, generen safarejos balsàmics que compensen allò del “No hi ha res a fer”…
Rebobino: conscient que els quioscos són una espècie cultural en vies d’extinció, torno a apuntar que ¿ja toca que l’Ajuntament s’impliqui amb exempcions d’impostos, compra de diaris pel veïnat i “tutti quanti”? Ara per ara, l’única implicació de l’alcalde Larrosa va ser assistir a la inauguració del quiosc renovat. Fotogènic n’és. ¿N’hi ha prou?
