La periodista Sonsoles Ónega va guanyar el 72è Premi Planeta de Novel·la, lliurat ahir a la nit en un sopar al Museu Nacional d’Art de Catalunya. Ho ha fet amb l’obra ‘Las hijas de la criada’, que ha presentat sota el títol ‘Otoño sin ti’ i el pseudònim de Gabriela Monte.
A “Las hijas de la criada”, que Planeta publicarà igual que la finalista el proper 8 de novembre, Sonsoles Ónega narra la història d’una família d’empresaris gallecs, els Valdés, que recorre gran part del segle passat i llocs com l’exòtica Cuba i la misteriosa Galícia.
En aquest marc, les dones de la família, lluitadores i emprenedores, construeixen un imperi conserver a la seva terra natal, encara que un terrible secret marcarà les seves vides per sempre.
En nom del jurat, Eslava Galán va definir l’obra guanyadora com “una novel·la històrica amb rivets de trama romàntica, que explica la història de dues nenes, una rica i una altra pobra, intercanviades en néixer, un tema clàssic a la literatura ia la vida”, que serveix l’autora per relatar la vida de tres generacions de dones.
Després de donar-se a conèixer la sentència, la guanyadora va dir que en una ocasió va preguntar al seu pare, el també periodista Fernando Ónega, sobre el que s’ha de dir quan es recull un premi, i aquest li va respondre: “Hi ha una versió curta, que és gràcies, o una llarga en què et pots esplaiar, sense avorrir, que és moltes gràcies”.periodista de televisió
La periodista madrilenya Sonsoles Ónega ha estat una professional de la televisió, encara que també ha freqüentat la seva vocació literària. Filla del també periodista Fernando Ónega, Sonsoles Ónega (Madrid, 30 de novembre de 1977) es va llicenciar en Periodisme per la Universitat CEU San Pablo i des de llavors la seva carrera s’ha desenvolupat al mitjà televisiu, primer a CNN+, després Cuatro, a partir de 2008 als informatius de Telecinco, on durant deu anys va ser cronista parlamentària. Entre el 2018 i el 2022, va ser la presentadora del programa de successos de Telecinco “Ya es mediodía” i a partir del juliol del 2022, quan va fitxar per Atresmedia Televisió, que presideix el president del Grup Planeta, José Creuheras, condueix l’espai “Ya ahora Sonsoles “.
En el terreny literari, Ónega va debutar el 2004 amb la novel·la curta “Calle Habana, esquina Obispo” (Septem Ediciones), un retrat de la realitat cubana dels anys 90, que va guanyar el III Premi Lletres de novel·la curta.
Posteriorment va publicar “Donde Dios no estuvo” (Grand Guignol, 2007) sobre els atemptats de l’11-M de 2004; “Encuentros en Bonaval” (Temes de Avui, 2010), ambientada al món del periodisme de les acaballes del franquisme. Ónega és també autora de “Nosotras que lo quisimos todo” (Planeta, 2015) i “Mil besos prohibidos” (Planeta, 2020).
Fins al Premi Planeta d’ahir, el seu èxit més gran havia estat “Después del amor” (Planeta, 2017), ambientada a l’Espanya de la Segona República, que va guanyar el Premi Fernando Lara.
El jurat del premi, format per José Manuel Blecua, Fernando Delgado, Juan Eslava Galán, Pere Gimferrer, Carmen Posadas, Rosa Regàs i l’editora Belén López, com a secretària amb vot, havia triat poc abans com a finalista la novel·la “La sangre del padre”, d’Alfonso Goizueta, que va presentar sota el pseudònim de Luis Parterrío i sota el títol ‘El rey del este’. La novel·la finalista tracta sobre les dues cares d’Alexandre el Gran, que després de l’assassinat del seu pare emprèn una expedició que s’acabarà transformant en pura ambició.
el finalista
Alfonso Goizueta Alfaro (Madrid, 1999), que es va proclamar finalista del Premi Planeta 2023 amb una novel·la sobre Alejandro Magno, és un jove historiador madrileny que va publicar el seu primer llibre amb només 17 anys i el seu nom era fins ara pràcticament desconegut al món literari.
Llicenciat en Història i Relacions Internacionals per King’s College London, el 2017 va publicar el seu primer llibre, “Limitando el poder 1871-1939”, una història de la diplomàcia occidental des de la unificació alemanya a la invasió de Polònia. Interessat per la història des de petit, Goizueta va publicar a l’any següent “Los últimos gobernantes de Castilla”, un assaig sobre els orígens històrics de la unitat espanyola als segles XV i XVI. I el 2020 va treure la novel·la “Corazón de deidades”, una història de l’amor, l’enveja i la solitud que van forjar els déus de la Grècia clàssica.
