Diu Ami Ayalon, excap dels serveis secrets d’interior d’Israel que “ Israel tindrà seguretat quan els palestins tinguin esperança”. Hi ha massa conflictes latents al món i alguns de mes de trenta anys de durada ( Palestina, República del Congo…), la qual cosa només vol dir la nul·la voluntat política de les parts implicades per solucionar el conflicte. Per tant només en queda la gestió i pal·liar els desastres entre la població a través de les agències de l’ONU i des de algunes ONG internacionals. La directora d’UNRWA diu que l’índex de suïcidis entre la població jove de Gaza es alarmant. Al mateix temps el ministre de Defensa israelià tracta els palestins d’animals humans. Aquests animals humans son persones i les persones d’arreu del món, també les que els ha tocat viure dins d’un conflicte, volen tenir esperança: viure millor, menjar, somriure, anar a l’escola, treballar, tenir ambicions, en fi, una vida digna. Si des que neixen nomes veuen destrucció, morts i misèria, si manlleven l’esperança inclús per sobreviure, què queda? Violència i mort. La violència i els assassinats terroristes són totalment condemnables sense cap mena de justificació, però la resposta d’Israel, amb un setge ignominiós a tota la població, també.