El brigada de l’Exèrcit de Terra, Santiago Sánchez Cordero, resideix a la ciutat de Lleida i en l’actualitat està desplegat a Bangui participant a la Missió d’Entrenament de la Unió Europea a la República Centreafricana (EUTM RCA).
En quantes missions ha participat?
Aquesta és la meva cinquena missió en què participo. La meva primera missió va ser el 2001, quan encara era soldat. En aquella ocasió era operador al Centre de Comunicacions (CECOM) a la Base Espanyola a Mostar (Bòsnia), a l’Operación Fuerza de Estabilización (SFOR) de l’OTAN. Després vaig estar en dues ocasions al Líban, a les Operaciones Libre Hidalgo IV i X, el 2007 i 2009 respectivament, totes dues de l’ONU. En aquestes missions era cap d’un equip de telecomunicacions. Ja el 2019, vaig participar a la Missió d’Entrenament de la Unió Europea a Somàlia (EUTM Somàlia) com a responsable de la documentació classificada a la Caserna General. En l’actualitat, estic desplegat a Bangui -la capital del país- participant a la Missió d’Entrenament de la Unió Europea a la República Centreafricana (EUTM RCA) com a Element de Suport Nacional (NSE), responsable de la gestió dels recursos financers i com a administratiu del Coronel en Cap del contingent espanyol, que ocupa el lloc de Cap de l’Estat Major a la Caserna General d’EUTM RCA.
Quin és l’objectiu de la missió EUTM RCA a Àfrica?
EUTM RCA és una operació no executiva de defensa que té com a objectiu contribuir a l’esforç de la Unió Europea en l’entrenament, la formació i l’assessorament de les Forces Armades de la República Centreafricana (FACA). Que sigui no executiva vol dir que l’operació es fa en suport a la nació amfitriona, únicament amb funcions d’assessorament, mentorització i entrenament o formació. Per tant, en cap moment no se substitueix l’autoritat de les FACA per Forces Armades estrangeres. Així doncs, no fem accions de combat. Amb el suport a les FACA, es contribueix a reformar-les, enfortint la capacitat per contribuir a la defensa del seu propi territori i la protecció de la seva població.
Per què es va posar en marxa la missió?
Després del conflicte armat intern que va patir aquest país el 2014 i preocupat per les crisis humanitàries, polítiques, de seguretat i de drets humans que se’n deriven, el Consell de Seguretat de l’ONU va autoritzar, el 10 d’abril d’aquell mateix any, el desplegament d’una operació de manteniment de la pau multidimensional (MINUSCA), la màxima prioritat de la qual era la protecció de la població civil. El 19 de gener de 2015, el Consell Europeu va adoptar la decisió d’establir la Missió Militar Consultiva de la Unió Europea a la República Centreafricana (EUMAM CAR), la qual es va iniciar el març de 2015. Aquesta missió, el mandat de la qual consistia a proporcionar assessorament estratègic a l’exèrcit centreafricà, va finalitzar el 16 de juliol del 2016. Prèviament, l’octubre del 2015, el president de la República Centreafricana ja havia sol·licitat que la Unió Europea continués el seu suport a les forces centreafricanes en col·laboració amb MINUSCA. El març del 2016, el Consell va adoptar una decisió per gestionar la crisi amb una missió de formació a la República Centreafricana. Després d’això, el president de la República Centreafricana va convidar formalment la Unió a desplegar aquesta missió al país. Com a conseqüència d’això, el Consell Europeu va adoptar la Decisió 2016/610 per la qual s’establia l’EUTM RCA el 19 d’abril del 2016, tractant-se de la tercera missió europea de formació llançada a l’Àfrica, després de Somàlia i Mali.
Quins països hi estan representats?
Actualment, EUTM RCA la formen militars de nou nacions, de les quals sis són membres de la Unió Europea (Romania, Portugal, França, Polònia, Lituània i Espanya) i tres són nacions convidades (Bòsnia i Hercegovina, Sèrbia i Vietnam). El contingent romanès és el que aporta més efectius, amb gairebé 50 militars.
Quants militars espanyols hi ha allà? Com és el vostre dia a dia? Quan dura la vostra missió?
El contingent espanyol el formem set militars. Un Coronel, com a Cap de l’Estat Major de la missió, un Comandant com a Oficial Executiu i Assistent del Coronel, una Tinent Coronel a l’àrea de planejament, un Tinent Coronel i un Capità a l’àrea d’Intel·ligència, un Cap Primer com a responsable del manteniment dels vehicles de la missió i jo. La missió té una durada aproximada de 6 mesos. El nostre dia a dia comença cap a les 8.00 hores. Alguns s’aixequen abans per aprofitar que encara no són tan altes les temperatures per fer esport. Després, depenent del seu lloc, li segueixen reunions de l’Estat Major, revisions dels vehicles, conferències amb personal de MINUSCA per obtenir informació, informes de planejament. És a dir, treball majoritàriament d’oficina. Acostumem a quedar els espanyols per anar a dinar junts cap a les 12.30 hores, i després, sovint prenem un cafè per xerrar. A les tardes continuem amb les nostres obligacions, per continuar fent una mica d’esport. Finalment, cap a les 19 hores, ens tornem a veure al bar de l’aquarterament per prendre alguna cosa i després anar a sopar. Els caps de setmana són una mica diferents. Els dissabtes acostumem a cuinar a Casa España (un petit racó espanyol a la base) en un ambient distès i alguns diumenges sortim a Bangui per dinar en alguns dels restaurants autoritzats.
Ha pogut tenir contacte amb la població civil? Què és el que més us ha cridat l’atenció d’aquest país?
A causa del meu lloc, acostumo a tenir força contacte amb la població civil de Bangui, ja que sovint surto per fer tasques administratives i logístiques. Em va sorprendre moltíssim que sempre tenen un somriure per regalar-nos. És admirable que sempre estiguin feliços i alegres, estant molts d’ells en la pobresa més absoluta. Crida molt l’atenció que els diumenges solen anar amb les millors robes, de colors cridaners. De vegades reflexiono sobre com som d’afortunats en haver nascut en un país desenvolupat, i que poc que valorem el que tenim. Això ha estat, moltes vegades, un bany de realitat i humilitat.
Com porta la distància amb els seus éssers estimats? Com es comunica amb ells?
Doncs de vegades bé i d’altres vegades, no tant. Encara que sigui la meva cinquena missió a l’estranger, sempre és dur allunyar-se dels éssers estimats tant de temps. Moltes vegades empatitzo amb ells, doncs nosaltres sabem el que passa aquí i estem sobre el terreny, però ells no tenen aquesta informació instantània i es preocupen constantment. Per descomptat, els mantenim informats de tot allò que li podem explicar, però sempre els queda allò que potser no els estiguem dient tota la veritat per no preocupar-los gaire. Hi ha un Servei de Suport al Personal a Zona d’Operacions (SAPZO) que consisteix en una connexió via satèl·lit per poder proporcionar-nos internet. D´aquesta manera, ens comuniquem amb les nostres famílies a través de l´aplicació Whatsapp. A més, a les nostres oficines tenim telèfons fixos per poder trucar als familiars.
Quins requisits es demanen als militars per participar en aquest tipus de missions?
En primer lloc, hem de complir els requisits que s’exigeixen a cadascun dels llocs que s’ofereixen. Alguns exigeixen cert nivell d’anglès o de francès i d’altres cursos específics necessaris per poder desenvolupar les seves funcions en zona d’operacions, com ara el d’Intel·ligència o Estat Major. Després d’això, hem de passar un reconeixement mèdic i un altre de psicològic. A més, hem de passar una fase de preparació i concentració per poder adaptar-nos millor a la zona on ens desplegarem.
Ens pot fer un petit currículum de la seva vida com a civil i com a militar?
Vaig néixer a Badajoz el gener de 1980.Vaig cursar estudis de batxillerat en un institut públic i vaig accedir a la Universitat d’Extremadura per cursar el grau de Ciències Ambientals, encara que no vaig finalitzar els estudis. Sempre vaig voler ser militar així que em vaig enrolar a les Forces Armades com a soldat professional el desembre de 1999. El meu primer destí va ser a la Brigada d’Extremadura XI, a la Companyia de Transmissions, com a operador de ràdio. Vaig obtenir la feina de Cap el 2003 i vaig aprovar les oposicions per accedir a l’Escala de Suboficials el 2004. Ja de Sergent, el 2006 vaig tornar a la Companyia de Transmissions a Badajoz. De forma voluntària, vaig ser destinat a l’Acadèmia General Bàsica de Suboficials a Talarn on vaig estar gairebé sis anys com a professor i instructor. Vaig fer el curs especialista en Defensa NBQ (Nuclear, Biològica i Química) i a causa d’això vaig ser destinat a València. Vaig ascendir a Sergent Primer i el 2021, després d’un curs de capacitació, vaig obtenir l’ocupació de Brigada. Actualment estic destinat al Regiment de Transmissions número 1 a Osca, com a gestor i responsable dels recursos econòmics i financers de la meva Unitat, encara que el meu domicili familiar és a Lleida capital, on resideixo i sóc feliç.
