“Em vaig fer policia per ajudar a les persones. De la mateixa manera que la majoria de sanitaris, bombers i agents dels diferents cossos policials, la nostra professió és vocacional i va més enllà de les detencions i multes”. D’aquesta manera tan clara explica l’agent de la Unitat Regional de Medi Ambient (URMA) al Pirineu dels Mossos d’Esquadra Carles Serra com se sent després de salvar-li la vida a un home quan es trobava fora de servei en un tren a Madrid. En la mateixa línia es mostra l’agent l’Àrea Regional de Recursos Operatius (ARRO) del Pirineu, David Carrillo, en dir que “no em considero cap heroi”, ja que també va salvar la vida a una dona. A més, es dona el cas que tots dos comparteixen despatx a la comissaria de la Seu d’Urgell.
Pel que a les seves històries, la primera la va protagonitzar el David Carrillo el passat 31 de juliol, cap a les 22.30 hores, a la localitat de Sort. “En aquell moment, estava sopant amb uns amics a la terrassa d’un restaurant de Sort i per la vorera de davant va passar una família. De sobte, la dona va començar a ofegar-se i el seu nebot va començar a manifestar que se li havia obstruït un tros de crep i que li podien treure”, recorda l’agent de la policia catalana.
Així, no s’ho va pensar dos cops, va travessar el carrer i va anar directe per ajudar. En arribar, la dona va perdre la consciència i va ser quan el mosso d’esquadra li va començar a practicar la maniobra d’Heimlich. “Li vaig fer entre 10 i 12 compressions toràciques fortes. Van ser moments de molta tensió, ja que estava en preparada respiratòria, però per sort el tros de crep va sortir i va començar a respirar, perquè havia perdut la consciència”. Així mateix, també explica que “quan van arribar els serveis sanitaris del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM), el metge va dir que si arribo a trigar 30 segons més a fer-li les maniobres hagués perdut la vida”.
Posteriorment, la dona va ser traslladada a un centre hospitalari per una ambulància del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) mentre l’agent de la policia catalana va rebre nombroses felicitacions dels presents. “L’endemà també vaig rebre molts missatges donant-me’n les gràcies i un dels que em va fer més il·lusió va ser el d’un familiar de la dona, la qual viu a Igualada, que va aconseguir el meu telèfon perquè aquest sí que és de la zona, donant-me les gràcies pel que havia fet. Però no m’ho vaig pensar i havia d’estar allà fins que arribés el metge. A més, tot i estar fora de servei, és la meva feina ajudar a les persones. És més, tots els cursos que es fan i de preparació valen la pena, perquè mai saps quan et pots trobar en una situació així”.
Setmanes més tard, un company seu de la URMA, el Carles Serra, amb qui casualment comparteix despatx a la comissaria de la Seu d’Urgell, va viure una situació similar. El seu cas es va produir el 30 d’agost cap a les 19.30 hores, quan pujava amb la seva família a l’AVLO de Madrid en direcció Lleida després de gaudir de les vacances. “Estàvem ja al tren, però parats a l’estació, i una dona va entrar corrents al nostre vagó preguntant si hi havia un metge o una infermera. Al cap de pocs segons, per megafonia van dir el mateix. Li vaig dir a la meva parella que es quedés amb els nens i jo vaig anar als primers vagons a veure què estava passant”.
En arribar va veure un home de 75 anys estirat a terra en el passadís que hi ha entre les dues fileres de seients en patir una indisposició. “Ja tenia la pell i els llavis enfosquits i morats, i vaig demanar a la gent que deixés espai, identificant-me com a agent. Al seu costat hi havia un jove d’Adif i un altre home que després vaig saber que era Policia Nacional”, recorda Serra. Així doncs, donades les circumstàncies va prendre la decisió de fer-li a l’home una RCP amb el desfibril·lador. “Vam seguir les instruccions que indica la màquina, fent les corresponents maniobres, i en la segona lectura li va fer una descàrrega que va fer possible que tornés a respirar. A poc a poc ja li va canviar el to de la pell i va recuperar la consciència”. Una germana de la víctima va dir que eren de Barcelona i que tornaven cap a casa.
Posteriorment, van ficar l’home en la posició lateral de seguretat per enviar un possible ofegament si vomitava. “Sort del desfibril·lador DEA que està a tot arreu i vam arribar a temps. És una experiència que mai oblidaré, de la mateixa manera que les mostres d’agraïment que vaig rebre després de totes les persones que hi havia presents. Van ser moments de molt neguit i sabia que si no s’actuava amb pressa podia morir, però no em considero cap heroi, perquè tot i estar fora de servei la meva vocació com a agent és ajudar a les persones”.
D’altra banda, tant el David Carrillo com el Carles Serra reflexionen que “els cursos que fem nosaltres de maniobres d’Heimlich o RCP, entre d’altres, s’haurien de fer en totes les empreses, ja que són molt importants i permeten salvar vides. En aquest cas, nosaltres van ser els protagonistes perquè ho vam viure de primera mà, però un altre dia pot ser qualsevol altre persona que no sigui agent d’un cos policial o d’emergències i, per això, és clau que es tinguin els coneixements per posar-ho en pràctica”, conclouen.
