Un pergamí de 1232, que es conserva a l’arxiu municipal, és un dels privilegis més interessants dels atorgats a Lleida per Jaume I. El monarca diu que és, per la gràcia de Déu, Rei d’Aragó, de Mallorca i de València, Comte de Barcelona i d’Urgell i senyor de Montpeller. No hi diu que és “lo rei que Lleida té” com va dir un trobador d’aquells temps, perquè foren molts els privilegis que Lleida va rebre del Conqueridor. Tot just rendida Mallorca, sotmesa Menorca, i planejant la conquesta de València, el Rei en Jaume sap que la ciutat li és fidel. La seva puixança li serveix rendes i li dóna homes i recursos per a les conquestes. Segons la crònica, són a més uns homes decidits que, duent la bandera de la ciutat, trenquen la muralla enemiga al capdavant de la host. El pergamí de 1232 atorga a la ciutat de Lleida el privilegi perpetu de fer una Fira, cada any, per la festa de Sant Miquel, i que ha de durar deu dies. Mentre es fa la Fira, el Rei dóna la seva protecció als que hi participin i als seus béns. Facilitar i protegir el comerç amb aquests tractes suposava per a la ciutat, en un període de creixement i consolidació institucional, una gran oportunitat econòmica i d’intercanvis de tota mena. Sabem que aquesta Fira de Sant Miquel no és la mateixa que l’actual, que va estar anys i panys sense celebrar-se i que l’actual és de la segona meitat del segle XX, renascuda en un context molt diferent. Però amb els matisos que vulgueu, hi ha prou motius com per celebrar aquesta antiguitat i afegir-la a l’esdeveniment actual. No només perquè es fan tractes i contactes fonamentats en el sector primari i del treball de la terra, com era aleshores, si no perquè aquesta marca d’antiguitat dona prestigi a la Fira i la posa al mateix nivell d’altres Fires i ciutats europees de llarga i notòria trajectòria.
Com la nostra, moltes d’aquestes no han tingut una continuïtat secular, han sofert canvis i han superat desastres diversos. Ningú exigeix que les grans efemèrides siguin un dogma ni una veritat indiscutible cada any. Els historiadors ja ens explicaran el detall científic i els testimonis comprovables d’aquesta Fira. Però hem celebrat els 700 anys de la Universitat de Lleida i els 150 anys de l’Orfeó Lleidatà, per posar dos exemples, sense qüestionar el detall històric, i per tant, científic, de la seva vigència, continuïtat o cronologia estricta. Estem parlant, en canvi, de la memòria i del sentit patrimonial, del llegat que volem preservar i de la identitat que ens representa. Per això avui reitero que seria positiu, convenient, suggestiu, estimulant i segurament necessari que a la tòpìca i anodina publicitat de la Fira s’hi afegís la data fundacional. No seria un detall per a erudits ni snobs, és un branding intel·ligent per significar les fermes arrels d’aquesta ciutat que després d’haver superat desgràcies molt grans, es presenta al món amb la vitalitat i l’empenta de saber vendre i saber-se vendre amb satisfacció.
Una nota de valor afegit: entre els testimonis signants del privilegi s’hi esmenten personatges del llinatge o l’origen d’Àger, Bellvís, Anglesola, Cervera, Aspes, Ribelles, Pradell… Ho dic per allò de la capitalitat, també.
En fi: Fira de Sant Miquel –fundada el 1232– a Lleida. Tot un llegat que ens hauria d’enorgullir.
