En uns moments d’alentiment econòmic, aquest exercici de 2023 el creixement, en general, del PIB baixarà tres punts percentuals respecte al del 2022, és interessant reflexionar breument, fa, a més, temps que no ho fem, quin és l’estat de salut de l’economia de la demarcació de Lleida i quins reptes de futur haurà d’afrontar. Segons la Memòria Econòmica de les Cambres de Catalunya l’any passat el creixement de l’economia a Lleida va arribar a un 5,8%, tres dècimes per sobre de la mitjana catalana. Hem de considerar el següent: la pandèmia va afectar, sobretot, al sector turístic, i l’activitat industrial que va resistir millor la caiguda de l’activitat va ser l’agroalimentària i també en el conjunt del consum els productes que es van mantenir millor van ser els alimentaris. El turisme a la demarcació de Lleida no és exterior, es tracta, fonamentalment, d’un turisme interior, la qual cosa ens va afavorir. A la vegada, també es va viure una certa emigració urbana cap a les àrees rurals. No estem dient que la pandèmia va ser bona per l’economia de Lleida, només que la seva estructura econòmica, en determinats aspectes ja comentats, no es va veure afectada.
Seguint amb el que va ser l’activitat econòmica l’any passat hi ha que destacar l’augment de l’ocupació, que va suposar un increment de l’afiliació a la Seguretat Social, tanmateix hem d’assenyalar que aquest resultats positius en el mercat laboral va ser possible per la inversió del sector públic (inversions per recuperar l’economia dels efectes de la pandèmia) però no del sector privat que es va moure a nivells molt més moderats.
Què hem de pensar després d’aquesta evolució positiva de l’economia de Lleida? El que no podem fer és oblidar allò que ens manca, allò que hem de corregir per poder igualar la nostra economia a la de la resta de Catalunya. Tenim els salaris més baixos del país (la qual cosa implica baixa productivitat), tenim el sector transformador més pobre de Catalunya, una explotació familiar a l’agricultura amb greus problemes de subsistència i una economia, a la Plana, depenent del sector agrari i a la muntanya del turisme, les economies dependents d’una sola activitat no són bones, és la diversificació la que genera més equilibris.
I què hem de fer? Sempre parlem, per començar, de potenciar el sector industrial, hem de tenir en compte, però, que en l’actualitat el concepte de sector industrial ha canviat i amb ell el de la mateixa industria. Tanmateix, hi ha dos canvis qualitatius esdevinguts en els processos de producció industrials importants, un que a les funcions pròpiament de producció de l’output s’hi han integrat funcions de serveis (R+D+I, disseny, marca, publicitat, finançament, etc.), i dos, el procés total de producció s’ha especialitzat de tal manera que, pràcticament, no hi ha producte industrial en el que no intervinguin moltes i diferents plantes industrials. Aquesta diversificació en la producció és la que hauria d’aprofitar la plana de Lleida assumint una funció d’intermediació aprofitant la seva bona situació territorial en mig de dues conurbacions industrials importants, Barcelona i Saragossa, i amb una altra més competitiva com és la de Tarragona-Reus-Valls. En resum, no cal pensar només en produir output, sinó en uns determinats inputs d’un producte determinat, això implica una integració territorial via producció transformadora. L’altre sector a desenvolupar és el logístic, les grans marques i no tant grans marques cada cop més obren centres logístics de distribució, el nostre territori, ben comunicat, en pot acollir. Pel que fa al sector agrari jo soc un gran defensor de l’explotació familiar, però aquí necessitem d’una política agrària que generi unes transferències de renda als pagesos de moltes maneres.
Per tota això ens cal, però, obrir-nos, avui per avui l’economia de les terres de Lleida és molt tancada i si no ens integrem amb altres territoris dinàmics i actius no ens en sortirem.
