Aquest dimecres vaig assistir a un acte que aquest diari va celebrar dins de la commemoració dels 85 anys de la seva fundació. Es tractava d’una tertúlia entre els seus quatre darrers directors, Josep Ramon Correal, Jordi Pérez, Josep Ramon Ribé i Ignasi Calvo. Va ser interessant i divertit cosa que costa de trobar avui en dia. A sobre es va celebrar al Museu Morera, un entorn magnífic que reivindico i us recomano per a celebracions ciutadanes d’aquesta mena.
La tertúlia va resultar molt interessant des del punt de vista periodístic. I no només per als periodistes. Tots aquells que estem interessats per la influència dels mitjans de comunicació en la nostra societat i per les ingerències dels poders públics en aquests mitjans de comunicació, en vam aprendre molt. Ja sabeu que les veritats de debò es diuen quan ja ets un “ex” i tots els tertulians ho eren. No m’acabo de creure que ho diguessin tot del tot, però segur que van dir molt més del que ens haguessin dit quan eren directors en actiu.
L’acte no es va referir per a res, en canvi, al llarg període durant el qual el diari va ser el mitjà de propaganda franquista a Lleida. Era normal, perquè els exdirectors convidats no pertanyien a aquest període. Però jo crec que no podem celebrar els 85 anys de “La Mañana” sense fer-nos ressò d’aquest període i d’aquesta funció social. I, a més, amb un doble registre: d’una banda, com un tribut a la memòria històrica de la nostra ciutat i de les nostres comarques; però també per reconèixer el mèrit d’haver aconseguit sobreviure a aquest període ominós, haver aconseguit convertir-se en un diari completament lliure i independent i l’únic a Lleida amb edició única en català.
Jo, per exemple, que no soc tan gran com el diari però que em vaig criar amb ell, mai m’hagués pensat que acabaria col·laborant-hi, gaudint de la llibertat d’expressió que em garanteixen els seus responsables. Pocs diaris del “Movimiento” han aconseguit fer aquest canvi de paradigma. I molt pocs ens haguéssim atrevit a pronosticar-ho –jo no, per descomptat— d’un diari que tenia una capçalera tan franquista i castellana com aquesta.
Però ho han aconseguit. Crec que val la pena reconèixer-ho i valorar-ho. I proposo que un dels propers actes que s’organitzin vagi directament adreçat a aquest tema: cóm s’explica que un diari de la propaganda franquista del “Movimiento” hagi sobreviscut i representi avui en dia un esperit de llibertat de la societat lleidatana. Suposo que ja ho sabeu: som la pera.
En qualsevol cas ¡enhorabona “La Mañana”! El que importa és allò que un és en un moment determinat. I ara i avui, el diari és un element imprescindible de la nostra ciutat.
