Avui quedaran desclassificats els documents que fan referència al cop d’estat del 23F. Tanmateix, trigarem a esclarir si realment se sabrà tot. Aquell dilluns, 23 de febrer de fa 45 anys, no sabíem què passava. Ho temíem, però no teníem cap detall de la situació. De camí cap a El Correo Catalán de Barcelona, on treballava llavors, sentia que les ràdios només emetien música militar. En arribar a la seu del diari, a Consell de Cent, em vaig trobar que hi havia policia a l’entrada. Ni els mateixos agents sabien què hi feien al diari. Simplement, hi eren i ens van deixar treballar sense entrebancs. El moment clau, els minuts de màxima tensió, van ser quan el telefoto va començar a emetre les fotos del rodet que un fotògraf de l’agència EFE va aconseguir treure del Congrés amagat en un mitjó. En aquella època, les fotos es transmetien molt lentament. A poc a poc guaitava la imatge d’una mà enlairada, un tricorni i una pistola enarborada. Era Tejero, el guàrdia civil que ja havia estat condemnat per l’operació Galàxia, un intent colpista que va dur a terme l’any 1978 amb el capità de la Policia Armada Ricardo Sáenz de Ynestrillas. En veure la foto completa, el director, Llorenç Gomis, va quedar blanc com un paper i va afluixar un lament dels que surten quan ja no hi ha res a fer. Per un cop d’intuïció vaig proposar a Enric González, de la secció d’Espanya, que truqués al Congrés i que demanés per Tejero. Ho va fer. “El teniente coronel Tejero, por favor”. -“¿De parte de quién?”. “Enric González, de El Correo Catalán”. “-Un momento”. I s’hi va posar. Es va limitar a dir que “estamos a la espera de la autoridad competente. Por supuesto, militar”. Batalletes desclassificades de periodistes veterans.
Sessió: No iniciada
